Les dones oblidades de Les Corts

Canvien el nom del carrer Joan Güell pel de la Conxa Pérez durant el cercavila en el seu record / Carla BENITO

Carla Benito (@CarlaBenitoG)-  El barri de Les Corts va sortir al carrer el passat diumenge 17 d’abril per recordar la seva veïna Conxa Pérez i Collado (Les Corts, Barcelona, 17 d’octubre 1915 – Barcelona, 17 d’abril 2014). Diferents entitats vinculades a través de la Coordinadora d’Acció Social Cortsenca van realitzar un cercavila commemoratiu on van canviar el nom del carrer Joan Güell pel de la Conxa i van protagonitzar una acció final reivindicativa cap a l’espai de l’antiga Presó de Dones de Les Corts. A l’acte va assistir Llum Ventura, la que va ser la millor amiga de la Conxa i la qui l’havia cuidat durant els darrers 25 anys.

Que no s’esborri la Presó de Dones de Les Corts

Sota una campanya iniciada fa un parell d’anys, les diverses entitats integrants de la CASC (l’Assemblea de dones de Les Corts, l’Assemblea de Barri, Arran Les Corts, CUP Les Corts i l’Ateneu Popular de Les Corts) treballen l’aplicació immediata d’un memorial en record a les preses que van patir repressió dins aquell espai. L’antiga Presó de Dones de Les Corts s’ubicava on ara trobem el centre comercial Corte Inglés Diagonal i només una placa recorda la presó, descoberta el 26 de novembre de 2009 dins dels actes de commemoració del Dia Internacional de la No Violència contra les Dones.

Feia temps que es demanava que es senyalitzés degudament aquest espai de memòria, tant des d’iniciatives particulars amb recolzaments socials (l’anarcosindicalista Enriqueta Borràs, amb el suport del sindicat CGT, o Llibertat Canela, filla de Francisca Conejero), com des de col·lectius com l’Associació per la Cultura i la Memòria per Catalunya (ACMeA), autora de presodelescorts.org.

La notícia va ser rebuda amb alegria i contrarietat al conèixer què posava a la placa: “En aquest indret, hi havia des de l’any 1886 l’Asil del Bon Consell. Fou destinat el 1936 fins al 1955 a presó de dones. Recordem avui totes les recluses, i també els seus fills i filles, que varen ser privades de la seva llibertat en aquest centre”.

 

La redacció del text havia estat consensuada amb el propietari del mur: Dimas Rodrigo Gimeno Álvarez, actual director general d’El Corte Inglés i candidat per la Falange a les eleccions generals de 1996 i l’any 2000 i en les autonòmiques de 1999. La placa no feia cap referència a l’empresonament de caràcter polític i de la dictadura franquista, responsable del manteniment de la presó durant més de 16 anys i del major índex d’amuntegament de la història amb quasi 10 milers de preses a mitjans de 1939.

Les diverses crítiques per part de l’Associació Catalana d’Ex-presos Polítics entre d’altres van acabar amb la retirada de la iniciativa. La placa, no obstant, va ser col·locada de nou al 2010 sense presentar cap tipus de variació més que la introducció del terme Presó de Dones de Les Corts. Va ser aleshores quan es va apostar per crear un memorial per a la reflexió i la reivindicació per a totes aquelles dones recluses i assassinades per motius polítics.

Però, qui va ser la Conxa Pérez?

La Conxa va néixer al 1915 al barri de Les Corts i era una de les últimes milicianes vives que van participar de la revolució del 36. Ho va fer organitzant-se a partir de la CNT i des del Comité Revolucionario de Les Corts. Va trepitjar la presó per primer cop després d’una vaga general durant cinc mesos. El 19 de juliol de 1936, amb l’inici de la Guerra Civil, la Conxa va participar de l’assalt a la caserna de Pedralbes. Allà, van aconseguir prou armes i munició com per obrir i alliberar els presos interns a La Model. Més endavant es va constituir un grup armat per anar al front sota el nom de ‘Los Aguiluchos de Les Corts’ i la Conxa es va allistar junt a cent soldats més. Només hi havia 7 dones al grup.

Un cop acabada la guerra, la Conxa va haver de refugiar-se al camp de concentració d’Argelès al Rosselló. Tornar a l’estat espanyol va ser complicat però els seus vincles amb la CNT van seguir fins a la Transició quan van formar el sindicat del comerç de la CNT. La seva lluita mai va cessar, i amb la seva vellesa la Conxa també va ser una de les fundadores de Dones del 36.

Les recluses feinegen a l’hort per a les Hijas de la Caridad de San Vicente de Paul i per a les Mercedarias / Web: Memòria de la presó de dones

Dones del 36, memòria i reivindicació

L’Associació Dones del 36 va ser un projecte molt reconegut de recuperació de la memòria històrica. La funció principal d’aquesta associació era la transmissió oral de coneixements. Ho feien anant a instituts, escoles, altres associacions i explicaven el seu testimoni de la guerra i la revolució. Al 2006, Dones del 36 van ser partícips de la fundació de la Coordinadora per a la Memòria Històrica i Democràtica de Catalunya, fet pel qual van rebre la Medalla d’Honor de Barcelona. Al cap d’uns mesos les seves membres van decidir auto-dissoldre’s donada l’edat de totes elles.

Dins de Dones del 36 trobem reconeguts noms com els de Llum Ventura, ja anomenada a l’inici d’aquest reportatge, Trinidad Gallego, Josefina Piquet, Enriqueta Gallinat i Roman o Maria Salvo Iborra. Aquesta última, nascuda el 27 de maig de 1920, va ser també la presidenta de l’Associació Catalana d’Ex-presos Polítics i és l’homenatjada durant aquest any per part del Grup Promotor del Futur Monument a la Presó de Dones de Les Corts.

El passat dijous 14 d’abril, aquest grup promotor va muntar busos des de Sant Martí i Sant Adrià cap a Les Corts per organitzar una ruta en homenatge a Maria Salvo Iborra coincidint amb la commemoració del 85è Aniversari de la Proclamació de la Segona República.

Entre les diverses petites victòries del Grup Promotor de l’antiga presó trobem la senyalització a la Rambla de Prim amb Diagonal sobre l’antiga Presó de Dones de Les Corts i el Camp de la Bota. O, per exemple, en coordinació amb el grup de Memòria i Gènere la instal·lació d’una placa que reflexa els noms de les onze afusellades al Camp de la Bota, situat a Sant Adrià de Besòs, durant els anys 1939 i 1940.

Recordar és reviure

A l’espera de la construcció definitiva d’un monument en memòria de les preses, durant les Jornades Internacionals sobre el Futur Monument a la Presó de Les Corts al novembre de 2014, es va construir un Espai de Memòria DONES/PRESÓ provisional. Aquest, que consta de cinc plafons que exhibeixen la història del lloc, està situat a la cruïlla dels carrers Joan Güell amb Europa però el moviment organitzat entorn a la memòria històrica segueix insistint en la construcció d’un monument per a la reflexió i l’homenatge digne a un espai de repressió.

Exposició en record a la Presó de Dones ubicada a Joan Güell amb Europa / blocs.lescorts.cc

Entre les propostes que els diferents estudiants del màster de Disseny Urbà per la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (UB) trobem idees molt variades. Des d’indicadors per trobar el recinte on hi havia la presó o línies fetes de maons que recorden els marges del mur de Berlín que conserva la ciutat, fins a figures artístiques fetes de llums i colors o la construcció d’una caixa soterrada al carrer Europa que només s’il·lumina de nit. Dos dels requisits necessaris per a presentar un projecte era comptar amb la “memòria democràtica i la reivindicació de gènere”, segons Núria Ricart, professora del Departament d’Escultura de la UB.

Repressió i explotació

A l’octubre de 1936 la FAI va expropiar l’antic Asil del Bon Consell, que s’aixecava a l’antiga finca de Can Duran. Durant la Guerra, la Generalitat va donar-li un destí com a “Correccional Femení”. En aquest període a la presó s’hi trobaven majoritàriament preses polítiques del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista), anarquistes de la CNT o dones que donaven suport a l’alçament militar franquista o estaven relacionades a moviments catòlics antirrepublicans.

Amb l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona el gener de 1939, el nou règim va establir-hi la Presó provincial de dones de Barcelona sota la vigilància i administració de diverses ordes religioses femenines. Al principi van ser les Hijas de la Caridad de San Vicente de Paul i més tard les Mercedarias les encarregades d’aquest funció. A mitjans de 1939 hi havia prop de dues mil recluses tancades, amb més de quaranta nens. Al llarg dels anys 1939 i 1940 hi van ser afusellades prop d’onze dones.

Totes aquestes preses vivien en condicions infrahumanes i eren explotades treballant per a l’orde religiosa que dirigia al centre a l’hort del recinte. Es va arribar fins i tot a obrir un taller de costura. Finalment, l’any 1955 la presó va ser tancada i les 263 dones que encara es mantenien preses i fins a 19 nens van ser traslladats a la Presó Model.