“Cal obrir-se als nous actors perquè el moviment veïnal recuperi el seu pes”

Pianista de professió, l’Ana Menéndez, actual presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, va arribar al petit barri de la Satalia, al Poble-sec, quan va venir a Barcelona per estudiar. Molt ha canviat el barri i la ciutat des de llavors, però el que no s’imaginava l’Ana quan va arribar era que arran d’aconseguir que l’ajuntament arreglés un fanal del barri, acabaria presidint la FAVB. Tot i que continua dedicant-se a la música, ara també toca, amb esforç i dedicació, unes altres tecles, les del moviment veïnal.


 

Quines són els principals reptes de la FAVB?

Uns dels reptes principals que tenim sobre la taula és impulsar de nou “Carrer” que és una de les nostres potes principals, ja que és la nostra cara visible i representa un vincle entre el món acadèmic i el veïnal. L’anterior govern ens va castigar reduint les publicacions, de 6 a 4, i ara volem recuperar la periodicitat bimensual. Això s’integra dins un pla de comunicació més ambiciós per tal d’actualitzar-nos en l’àmbit de les xarxes. Volem que així també s’impulsi la renovació de les Associacions de Veïns. Una altra de les prioritats era la creació de la Taula d’Urbanisme que va començar a agafar forma a partir del Fòrum Veïnal sobre urbanisme.

DSC06708

Cal una renovació de la FAVB? Quin és l’impacte dels nous actors veïnals com les assemblees de barri?

Sí, cal una renovació. Algunes A.V ja ho estan fent i en aquest sentit ja fa temps que treballen conjuntament. El fòrum va ser una mostra que caminem en aquest sentit, ja que va ser un espai de trobada amb aquests moviments. Per nosaltres va ser molt positiu perquè hi va haver molta participació d’aquests col·lectius i ens va servir per arribar a conclusions conjuntes. Cal encara llimar algunes desconfiances que hi pugui haver però tenim clar que, com hem fet al fòrum ens hem de trobar i unir forces.

Cal encara llimar algunes desconfiances que hi pugui haver però tenim clar que, com hem fet al fòrum ens hem de trobar i unir forces.

Quines diferències hi ha?

Són col·lectius que treballen amb mitjans diferents, que veuen la participació molt més assembleària, amb mètodes que antigament el moviment veïnal també havia usat però que amb la pèrdua de pistonada es va perdre aquesta participació massiva del veïnat. És clau la conjunció dels diferents actors per tal de recuperar el pes que antigament havia tingut el moviment veïnal, en som conscients.

Quina és o ha de ser la relació de la FAVB amb el nou govern de la ciutat?

Ha de ser una relació constructiva que és el que sempre hem defensat. És veritat que hem donat una confiança inicial perquè alguns dels seus membres havien estat companys, però serem igual de crítics que amb qualsevol altre. Sempre amb la voluntat de construir alternatives possibles.

Hi ha hagut algun canvi?

Sí, ja s’ha notat un canvi. Se’ns està convidant a tot arreu fins al punt que ja no arribem a més [RIU] És veritat, hi ha molts espais de participació i d’altres que abans no ho eren s’han convertit en òrgans més participats i no donem l’abast. Molta gent no sap que per ser membre de la junta de la FAVB no es cobra, és tot voluntari, per tant hem de treure el temps d’on podem.

Com funciona la FAVB?

Funciona com una superestructura que intenta estar connectada als barris tot i que no sempre s’aconsegueix. La meva aspiració és que la FAVB estigui més participada per les AAVV i això implica anar-les a buscar i recordar-los que tenen una organització al darrere, no podem esperar que vinguin elles. Quan ho fas responen. Sovint la nostra funció és catalitzar les reivindicacions dels diferents barris i aportar una visió de ciutat que moltes associacions, per la seva dinàmica, no tenen.

DSC06724-3

Com valora el traspàs de persones del moviment veïnal i associatiu cap a les institucions? S’està perdent capital humà i energies en el front institucional?

Jo crec que era inevitable, amb la crisi de confiança institucional i política que vivim avui en dia és un moviment tan natural com el dels anys 70 quan molta de la gent que estava al carrer va entrar a les institucions. Es viuen alguns paral·lelismes amb aquells anys i en moments històrics és necessari que es produeixi aquest fenomen. Ara tenim un capital humà amb més formació, després d’aquests anys de democràcia hem fet un salt, no serà una pèrdua, al contrari, donarà fruits.

S’han de posar límits a les càrregues turístiques que estan sent insuportables per la convivència en molts barris

T’agrada la marca Barcelona?

No! No m’agrada gens. Crec que és una errada dels neocons considerar les ciutats com una marca, les ciutats són sobretot un conglomerat humà amb tota l’activitat que això arrossega. S’està iniciant un procés per, com diu la Marina Garcés “desmarcar” Barcelona, però la ciutat continua patint unes polítiques, que ja vénen del tripartit, no només de Trias sinó que venien impulsades des dels JJOO. Cal revertir la situació diversificant l’economia, posant límit a les càrregues turístiques que estan sent insuportables per la convivència en molts barris.

Quina ha de ser l’acció del Govern per revertir la situació?

S’ha d’impulsar l’economia solidària, el comerç de proximitat. No apostar-ho tot a la promoció turística, als grans congressos i fires i al sector immobiliari perquè durant anys els ajuntaments han funcionat gràcies a l’economia especulativa i si no es canvia la forma de finançament, serà difícil canviar alguna cosa. Cal tenir en compte que a Barcelona hi ha un seguit d’actors amb molt poder a l’ombra gràcies a la seva capacitat econòmica que són capaços d’influir. Alguns exemples són: La Caixa, La Fira, el Consorci de la Zona Franca o el Port que actua sense cap transparència i és responsable de les operacions especulatives més grans dels últims anys.

I des de la FAVB, quin model de ciutat defenseu?

Creiem fermament que s’han d’equilibrar les grans desigualtats que hi ha entre barris, pel que fa a renda, esperança de vida, condicions sanitàries, accés a l’educació, etc. S’han de reactivar les polítiques d’inversió en els barris més desafavorits i impulsar programes de reequilibri. També volem una ciutat més participativa i democràtica on, per exemple, els veïns puguin elegir els regidors de districte o s’impulsin pressupostos participatius. Ambientalment també volem una ciutat més justa i això passa per un canvi radical que redueixi el vehicle privat, alhora cal un canvi del model de mobilitat. Cal també apostar per un nou model energètic que contribueixi a reduir la petjada ecològica de la ciutat. Amb aquestes demandes es veu clarament que cal fer una anàlisi escala metropolitana, Barcelona forma part d’una conurbació urbana i el que passa al voltant ens afecta i el que fem nosaltres també té un impacte per les altres ciutats.

Marc Corominas (@kuru)

Anuncis
About Districte 11 (98 Articles)
Som un mitjà digital d'informació local a Barcelona. A través del periodisme informatiu, donem a conèixer les reivindicacions i lluites veïnals de la ciutat comptal. A través del periodisme interpretatiu, intentem entendre què les motiva, d'on ve i on va Barcelona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: