Vallcarca: urbanisme especulatiu, urbanisme de resistència

vallcarca1

La Cantera es va ocupar la primavera passada per donar-li un ús comunitari / Mar Romero

Mar Romero (@Mar_RomeroS) – És un dels barris més petits de Barcelona. Enclau entre el Sant Gervasi més ric, el Park Güell més explotat i la Gràcia cada vegada més turística, a Vallcarca s’hi han concentrat diverses pressions urbanístiques al llarg dels anys. Aquestes pressions urbanístiques que han deixat ferides. Visibles. Entre 2003 i 2014, ben bé la meitat del barri ha estat enderrocat. Això es tradueix en espais buits i solars que s’estenen entre les cases baixes que solien conformar Vallcarca.

Com s’ha arribat fins aquí?

Abans de formar part de Barcelona, Vallcarca era una zona de segones residències pels estiujants de la capital catalana. Va començar a adquirir el seu caràcter de barri popular a partir dels anys 30, quan una onada d’immigració pobla la zona de manera estable. La segona onada  dels 50 va revitalitzar encara més el barri: el model característic de baixos amb comerços i plantes de vivendes es va començar a desenvolupar. Hi havia un cine. Una fàbrica. Barcelona acabava a plaça Lesseps, i Vallcarca era perifèria. La majoria de població era mà d’obra a Gràcia o a altres barris de la ciutat.

Els problemes arriben amb el Pla General Metropolità de 1976 (PGM 76). El Pla preveia construir una via ràpida de sortida de Barcelona que travessava el barri. “És un plantejament que ja venia del franquisme”, explica Marco Luca Stanchieri, membre de l’OACU i GRECS. El PGM afectava unes 25.000 persones de Gràcia i Vallcarca: els habitatges havien d’anar a terra, i per tant no es podien remodelar ni arreglar.

La lluita veïnal a Gràcia va aconseguir tombar l’afectació del barri als anys 80, però Vallcarca estava menys organitzada. Avui dia, les cases segueixen sense poder-se tocar, i així ha estat durant quaranta anys. Les conseqüències: la degradació del barri, el despoblament progressiu i l’envelliment de la població. “Si no hi ha cases arreglades, no hi ha comerços i no hi ha població jove. La vida social desapareix”, raona Stanchieri.

vallcarca2

Dissabte passat 5 de desembre el veïnat es va concentrar per rehabilitar una casa abandonada i fer-hi un mural / Mar Romero

Especulació i resistència

Una altra de les conseqüències és la baixada del preu del sòl. Un barri degradat és un escenari favorable a què el capital privat entri en joc i comenci a comprar terrenys que després edificarà i vendrà a un preu molt més alt. A Vallcarca la situació era especialment propícia: amb l’arribada del metro havia deixat de ser estricta perifèria, i l’enclau estratègic entre el Putxet, Gràcia, el Park Güell i el Parc Sanitari era especialment atractiu. “Entre 2002 i 2004 Núñez i Navarro compra tot el barri”, explica Stanchieri, que assegura que es van donar casos de mobbing per fer fora al veïnat.

Són precisament aquests anys els que fan reviure la politització del barri. “Quan el perill es fa imminent, comença a brotar la organització”, recorda Joan Bernà, veí i membre de l’Observatori de Vallcarca. Es crea la Plataforma Salvem Vallcarca, antecessora de l’actual assemblea, i comença a arribar la okupació al barri.

El moviment okupa es desenvolupa en paral·lel a la organització veïnal del barri: Vallcarca arriba a ser el segon barri més okupat d’Europa. Les okupacions generen certa divisió entre el veïnat del barri: per a alguns, les seves accions i el seu suport a la lluita veïnal és molt positiva, però per a altres aquesta relació deslegitima la resistència. En molts casos, els processos judicials que desencadenaven les okupacions van endarrerir molts enderrocs, i segons Joan Bernà van “aguantar un cert teixit social i van crear sustrat cultural”.

Un dels altres conflictes que va sorgir entre el veïnat el va desencadenar la Modificació del Pla General a l’any 2002 (MPGM 2002). El projecte de via ràpida de sortida de la ciutat es va transformar en un vial verd, un carrer de circulació important pero amabilitzat. Algunes associacions de veïns d’Avinguda de Vallcarca estaven (i estan) a favor d’aquest canvi, però és un canvi que implica mantenir l’afectació del nucli antic del barri i per tant el procés de degradació i d’enderrocs.

La construcció que no arriba

El procés especulatiu culmina quan es construeix a sobre de les edificacions enderrocades. Però això a Vallcarca no ha passat. Tant Bernà com Stanchieri atribueixen aquesta aturada al procés judicial de Núñez i Navarro, a la crisi immobiliària i també a la resistència del moviment veïnal. El fet de que els agents privats no hiconstruissin ha estat positiu d’una banda, perquè ha donat temps d’organitzar-se al veïnat, però també ha estat molt destructiu.

“Com que no podien construir, van anar enderrocant”, explica Stanchieri. El pic d’enderrocs és l’any 2009: més de 30 cases desapareixen en un sol any. La major part del nucli antic es va enderrocar entre 2008 i 2010, tot i que les primeres actuacions es remunten a 2014. Al febrer d’aquest any, Bagursa va tirar el sostre de una de les úniques cases que es conserven de la façana del barri. Es pot assegurar que ben bé la meitat de Vallcarca ha estat enderrocada. El consistori ha donat ús provisional a alguns (una zona d’horts, un pipican i una àrea de joc), però molts altres han quedat buits.

Enderrocs del nucli antic de Vallcarca. Font: Observatori de Vallcarca

La veu del veïnat

És per això que un dels grans consensos que ha sorgit entre el veïnat i també amb l’Ajuntament és que els enderrocs s’aturin. És una de les diverses demandes que els habitants de Vallcarca han defensat en els processos participatius que s’han dut a terme en els darrers anys al barri. El primer va ser l’any 2013 i estava impulsat per l’Assemblea de Vallcarca. Posteriorment, el consistori va engegar un taller que va desembocar en una taula de participació. Ara bé, aquesta taula de participació va generar desconfiança perquè, mentre era activa, Bagursa, la constructora pública, va començar a enderrocar un dels edificis al febrer d’aquest any.

Tot i així, el veïnat de Vallcarca ha trobat altres mecanismes per fer sentir la seva veu i reivindicar el patrimoni del barri. Una de les maneres ha estat reapropiant-se de l’ús d’alguns dels solars que han quedat buits. A la cantonada del carrer Argentera amb Farigola, alguns veïns van crear-hi un hort urbà autogestionat a l’any 2012. L’hort segueix actiu avui dia, i s’ha convertit en un dels referents del barri. Carrer Farigola amunt, un altre solar, la Cantera, ha estat reivindicat pel veïnat com un espai on s’hi han fet partits de futbol i altres activitats. Tots dos usos han rebut resposta: el solar de l’hort és propietat de Josep Fité, que aquest estiu va tancar-lo amb una reixa sense permís de construcció. La Cantera també va estar sota perill de desallotjament la darrera primavera.

c-farigola-observatori-actiu-de-vallcarca-1DSC_0033

La cantonada del carrer Argentera amb Farigola va ser enderrocada i convertida en l’hort urbà actual. La primera fotografia és d’abans del 2009, i la segona de 2015 / Observatori de Vallcarca i Mar Romero Sala

I ara què?

El veïnat de Vallcarca lamenta que tot i els processos participatius la situació no hagi anat a millor al llarg dels anys. “La participació és una eina per distreure a la gent de la realitat amb discursos abstractes”, opina Marco Stanchieri. Assegura que són “una forma de controlar i instrumentalitzar  el discurs que està per sota, organitzant-se”.

És per això que l’Assemblea de Vallcarca ha decidit passar a fer propostes en base als consensos que s’han generat entre el veïnat. Això es tradueix principalment en aturar els enderrocaments però rehabilitar el barri i millorar algunes de les condicions urbanístiques, com ara dotar la sortida del metro amb unascensor. També es demanen diversos equipaments, com un institut que ja està assignat però que encara no s’ha dut a terme, o aprofitar Can Carol, un edifici actualment en mal estat, per fer-hi un espai d’autogestió veïnal.

Can Carol ha de ser un equipament públic pel barri. L'Ajuntament ha anunciat que comprarà l'immoble a finals d'any / Mar Romero

Can Carol ha de ser un equipament públic pel barri. L’Ajuntament ha anunciat que comprarà l’immoble a finals d’any / Mar Romero

A més, el veïnat de Vallcarca està convençut de la necessitat de mantenir el patrimoni del barri. “Conservar el patrimoni significa conservar la identitat”, apunta Stanchieri. És per això que es vol tenir especialment en compte el manteniment de la façana del barri, conformat per les cases baixes tradicionals, i que qualsevol nova edificació es faci segons criteris paisatgístics, en lloc de fer construccions de moltes plantes basades en un interès econòmic. En la mateixa línia, pel veïnat és important conservar una sèrie d’espais que ja s’han convertit en símbols, com la Bodegueta a Avinguda Vallcarca, l’edifici de l’Ateneu Popular, que hauria de ser enderrocat de construir el vial verd, o la plaça de la Farigola, un solar que els veïns han convertit en la plaça del barri i un dels punts de trobada principals.

“El moviment veïnal que porta tants anys a Vallcarca ha generat un discurs i un model de barri”, assegura Joan Bernà. Aquest discurs posa en primer pla un tipus d’urbanisme popular: deixa fora els interessos especulatius per prioritzar altres coses, com per exemple recuperar una vida de barri, dinamitzar-lo econòmicament o implantar un model d’habitatge cooperatiu. “Com que ho hem perdut tot, per demanar que no quedi”, raona Bernà.

Ara bé, aquestes propostes es topen amb la manca de voluntat política de les administracions públiques i amb el capital privat que és propietari de la majoria d’espais enderrocats del barri. El nou ajuntament de Barcelona en Comú genera certes expectatives positives, però no hi ha hagut un apropament formal entre veïnat i consistori. “No hem d’oblidar que les pressions les tenim a sobre”, diu Stanchieri. El que té clar, però, és que el veïnat de Vallcarca, mentre hi sigui, reivindicarà un barri pels habitants: “Vallcarca seguirà sent un barri conflictiu. Si desapareix el conflicte és perquè haurà desaparegut la gent”. 

Anuncis
About Districte 11 (98 Articles)
Som un mitjà digital d'informació local a Barcelona. A través del periodisme informatiu, donem a conèixer les reivindicacions i lluites veïnals de la ciutat comptal. A través del periodisme interpretatiu, intentem entendre què les motiva, d'on ve i on va Barcelona.

1 Trackback / Pingback

  1. Vallcarca: urbanismo especulativo, urbanismo de resistencia (CAT)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: