El moviment veïnal de Barcelona repensa el model de ciutat al Fòrum sobre Urbanisme

forum veinal fub barcelona urbanisme ciutat can batlló

Després de treballar en tallers temàtics, les conclusions i propostes s’han posat en comú / MAR ROMERO

Ferran Moreno (@FerranMorenoG) i Mar Romero (@Mar_RomeroS) – Entre les naus industrials i les parets de maó de Can Batlló, el Fòrum Veïnal sobre l’Urbanisme de Barcelona (fUb) ha tancat les seves portes després de dos dies de debat. Un debat que ha marcat les línies de treball per a una Taula d’Urbanisme que es vol constituir després de Nadal i que és la proposta que ha llançat la FAVB amb l’objectiu d’aprofitar l’impuls del Fòrum i seguir treballant en tots els fronts oberts durant la trobada.

És el primer cop que hi ha una iniciativa d’aquest tipus a la ciutat. “L’urbanisme sempre ha estat la punta de llança del moviment veïnal”, diu Ancor Mesa, un dels organitzadors del Fòrum. És per això que és necessari obrir el debat, especialment en una època on és difícil lluitar en el camp urbanístic perquè “les reivindicacions veïnals ja no són evidents, com podrien ser la llum i l’electricitat, sinó que van més enllà”, explica Camilo Ramos, el vocal d’urbanisme de la Federació d’Associació de Veïns de Barcelona i el cervell del Fòrum.

Com a organitzadors de l’esdeveniment, la FAVB ha triat un emplaçament carregat de simbolisme com són les velles naus rehabilitades de Can Batlló. Uns espais recuperats l’any 2011 gràcies a la mobilització veïnal, que va aconseguir la cessió permanent del Bloc Onze i que, a dia d’avui, ja hi ha desenvolupat des d’una biblioteca, fins a un auditori i un espai de trobada, a més d’impulsar diverses iniciatives.

“Al moviment veïnal li costa posar en comú les seves problemàtiques”, lamenta Ramos. Especifica que “aquesta trobada té l’objectiu de globalitzar els problemes dins la ciutat”. És per això que el Fòrum ha volgut ajuntar les associacions veïnals tradicionals amb altres col·lectius de base i de professionals relacionats amb el món de l’urbanisme. “Des de la FAVB estem començant a repensar què és el moviment veïnal”, apunta Ramos, “sabem que no som els únics que el representem”.

Poder decisori més a prop de la ciutadania

Arquitectes, veïns, tècnics municipals, urbanistes i activistes han coincidit en el fet que la capacitat de participar, però també la de decidir dels veïns i veïnes de Barcelona ha de ser més clara, visible i propera. Deia el Col·lectiu Punt 6 que “s’han de poder repensar els usos de les places i dels espais públics per aconseguir autèntics espais socials i assemblees polítiques, amb més participació ciutadana”. És el conegut concepte de “dret a la ciutat”, que no només gira al voltant de la capacitat de recuperar espais desaprofitats com les plantes baixes de tants edificis -que també és una de les propostes sorgides als debats- sinó de gaudir d’una major transparència en les decisions de l’Ajuntament sobre l’espai públic, amb una comunicació més directa amb els veïns, per exemple, sobre quant duraran unes obres.

Els tallers tenien un marcat caràcter pràctic i propositiu / MAR ROMERO

Els tallers tenien un marcat caràcter pràctic i propositiu / MAR ROMERO

Que les associacions de veïns comptin amb menys burocràcia a l’hora d’organitzar actes i esdeveniments i que els equipaments municipals tinguin una flexibilitat major són més propostes que han sorgit. La diagnosi que feien els participants és que els equipaments no responen a les necessitats reals dels barris i segmenten els col·lectius. Per això es reclama que la gestió sigui “col·lectiva” i no “pública”, és a dir que permeti que els propis col·lectius gestionin els seus espais. També es va arribar a la conclusió que cal que cada decisió sobre el mobiliari urbà de la ciutat incorpori plenament la idea de “l’ús” que s’hi ha de donar més enllà del seu disseny, i que es promoguin més iniciatives de memòria històrica als barris.

Tot i així, les conclusions del fUb deixen clar que la participació no és una finalitat en sí sinó una eina per a fer una ciutat més justa. José Mansilla, membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà, defineix que tot procés participatiu hauria d’estar vetat a les parts que tinguessin un interès especulatiu en els temes posats sobre la taula, i que les decisions veïnals han de ser reals i vinculants.

Fer confluència de conceptes i trobar nous vincles

“Tradicionalment, habitatge i urbanisme han estat dos conceptes que han anat massa deslligats l’un de l’altre a la ciutat de Barcelona”, explicaven els membres de LaCol, que alhora assenyalaven l’habitatge protegit com una de les assignatures pendents de la ciutat. “Al llarg dels anys se n’han creat 50.000, que és la meitat de la xifra fixada actualment: un 15% del total de parc d’habitatges. Cal ampliar el concepte d’habitatge assequible i aplicar-lo barri a barri, no només en les zones on tradicionalment s’han acumulat els pisos protegits”, s’apuntava des de LaCol.

Una altra de les grans qüestions aparegudes al fUb ha estat, precisament, ser capaços d’anar més enllà del barri a barri de Barcelona per enfortir els vincles entre els 36 municipis que conformen l’Àrea Metropolitana. “No hi ha consciència metropolitana, ens falta cultura de territori”, lamentaven alguns dels participants al debat, que veuen la necessitat de desenvolupar polítiques conjuntes entre municipis amb unes característiques molt semblants en termes de mobilitat, contaminació atmosfèrica, pols industrials o salut pública, entre d’altres. “La planificació general ajudaria a diversificar un turisme massa acumulat en punts crítics, o permetria començar a reduir les desigualtats socials entre Barcelona ciutat i la primera corona”, s’apuntava en un dels tallers.

Alguns dels participants llançaven una crítica a Barcelona en Comú. “Cadascú es deu al seu municipi -BComú, també- i no hi ha una visió de conjunt. L’alcaldessa Ada Colau hauria de parlar i coordinar-se amb els altres alcaldes de l’Àrea Metropolitana.” I posaven com a exemples dos models: un, el de l’Àrea Metropolitana de Londres, el London Council, organitzat en grans districtes que permeten una major interrelació entre les diferents zones. I l’altre, la Taula de Mobilitat constituïda aquí durant els anys 90. “Cal constituir les mateixes taules que es van impulsar fa dues dècades, però ara, a escala metropolitana”, es demanava al debat.   

La contradicció de la gentrificació

Davant de qualsevol millora urbanística, però, plana el fantasma de la gentrificació o elitització. Una de les propostes recurrents de recuperació de l’espai públic va ser rebaixar el nombre de cotxes als carrers de Barcelona, però la proposta va ser rebatuda durant els torns oberts de paraula. La pacificació dels carrers, el millor condicionament de l’espai urbà, la rehabilitació d’edificis, encareix automàticament el preu del sòl de la zona i els lloguers de l’habitatge.

Núria Colomé, membre de la Cooperativa Celobert, explicava que els barris on hi ha hagut més rehabilitacions d’edificis havien estat l’Eixample i Les Corts, dos districtes que no es caracteritzen per ser zones de població popular. Segons les conclusions del fUb, és vital que les polítiques de rehabilitació d’habitatges no encareixin encara més el seu preu.

Les conseqüències poden ser molt negatives: l’encariment suposa que la població de la zona no es pugui permetre viure més al barri i marxi per deixar pas a veïns de perfils socioeconòmics més alts. Aquest canvi té un impacte directe en el teixit del carrer en canviar el tipus de comerç que s’hi dóna i el tipus de relació que es té amb l’espai públic.

Cal trobar mesures, doncs, que garanteixin que la millora de l’espai de qualsevol tipus no acabi en dinàmiques gentrificadores que expulsin als “veïns de tota la vida”. És una dinàmica que no és nova i que segons els assistents al Fòrum cal aturar. “Aquesta ciutat l’han fet els treballadors però se l’han quedat els rics”, deia l’urbanista Jordi Borja al principi de la trobada.

Després de la posada en comú, el torn obert de paraula ha acabat de resoldre dubtes / MAR ROMERO

Després de la posada en comú, el torn obert de paraula ha acabat de resoldre dubtes / MAR ROMERO

Un model econòmic diferent

Una de les últimes qüestions tractades al debat va ser la pèrdua progressiva del sòl i del teixit industrial que ha patit Barcelona els últims anys. I un dels exemples donats, més enllà del mateix escenari de Can Batlló; el del barri del Poblenou, on alguns dels seus veïns denunciaven la pèrdua d’una trentena d’empreses del barri en detriment dels grans clústers del 22@.

També assenyalaven la precarització dels contractes laborals amb la pèrdua de la indústria: “les multinacionals, a més d’aportar inestabilitat perquè en qualsevol moment poden marxar si troben condicions més favorables a l’estranger, contribueixen a la precarització dels llocs de treball. No compten amb la tradició de convenis laborals i de sindicalisme del sector industrial català i, en conseqüència, no s’asseguren uns mínims de qualitat laboral”.

“Què hem de fer?”, es preguntava un dels participants al debat sobre el model productiu. “Tota la ciutat és susceptible d’acollir indústria”, assegurava Camilo Ramos de la FAVB, a qui se’l complementava afegint que “ara per ara, cal protegir i cuidar tots els autònoms que busquin desenvolupar projectes propis en naus com les de Can Batlló, pensades des de la gent dels barris i per a la gent dels barris”.

Lluís Rabell, cap de Catalunya Sí Que Es Pot, ha assistit al Fòrum que organitzaven els seus ex companys de la FAVB / MAR ROMERO

Lluís Rabell, cap de Catalunya Sí Que Es Pot, ha assistit al Fòrum que organitzaven els seus ex companys de la FAVB / MAR ROMERO

I ara què?

Una de les intervencions al torn obert de paraula final feia la pregunta: “Ara què fem amb aquestes conclusions?”. Després d’un dia i mig de debat les línies de treball estan clares, i el to propositiu del Fòrum ha donat fruits.  La iniciativa de la Taula d’Urbanisme ha tingut una bona rebuda i aplegarà els perfils diferents que volia la FAVB. Sembla que l’aposta és que les línies de treball que han quedat obertes siguin aprofundides a la Taula.

Els organitzadors coincideixen en valorar molt positivament el fUb. L’objectiu de començar a redefinir el moviment veïnal i de tornar a connectar col·lectius acadèmics amb col·lectius activistes s’ha complert. Joan Berna, veí de Vallcarca, assegura que l’assistència al Fòrum li ha suposat rebre noves idees pel Pla Urbanístic Popular que el veïnat del barri està posant en marxa.

Mercedes Vidal, regidora de mobilitat de BComú, valora que “l’Ajuntament pot beure molt de tot això i s’ho ha d’escoltar”. Vidal, que no ha estat l’única persona vinculada a l’alcaldia que ha assistit al fUb, entén que “els barris han de fer bullir l’olla i reclamar les seves solucions”.

Ara bé, el Fòrum Veïnal d’Urbanisme és només el primer pas. “Queda molta feina per fer encara”, diu Ancor Mesa. Estarem atents.

 

Anuncis
About Districte 11 (98 Articles)
Som un mitjà digital d'informació local a Barcelona. A través del periodisme informatiu, donem a conèixer les reivindicacions i lluites veïnals de la ciutat comptal. A través del periodisme interpretatiu, intentem entendre què les motiva, d'on ve i on va Barcelona.

3 Trackbacks / Pingbacks

  1. El movimiento vecinal de Barcelona repiensa el modelo de ciudad en el Fòrum sobre Urbanismo (CAT)
  2. “Barcelona s’ha convertit en un caramel especulatiu i ara cal reindustrialitzar-la” | BcnDistricte 11
  3. “Cal obrir-se als nous actors perquè el moviment veïnal recuperi el seu pes” | BcnDistricte 11

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: