Els 120 dies de BComú en clau veïnal

Ja fa més de quatre mesos des que el passat 13 de juny l’equip de govern d’Ada Colau va prendre possessió de l’Ajuntament de Barcelona. Durant aquest temps, els passos del nou govern municipal han estat determinats per dos factors. D’una banda, un consistori fraccionat i governat en minoria, amb constants enfrontaments amb l’oposició: Barcelona en Comú té només 11 regidors i necessita el suport d’ERC, del PSC o de la CUP per tirar endavant les 35 mesures en el Pla de xoc per als primers mesos.

Dins d’aquest pla, BComú es va comprometre a oferir més participació i obrir-se més a uns veïns que reclamen capacitat real d’incidir en les polítiques que els afecten de ple: model turístic, urbanisme o comerç en serien alguns exemples. Aquest reportatge analitza el compliment del Pla de xoc a partir dels grans eixos temàtics que afecten els veïns i veïnes de la ciutat, i sintetitza el més destacat en qüestions d’habitatge i ajudes econòmiques pels ciutadans de Barcelona.

A l’espera dels ‘espais participatius’ als barriCaptura de pantalla 2015-10-21 a les 19.00.43

Una de les grans expectatives creades per BComú va ser la promesa de generar participació efectiva per a la ciutadania i donar veu als moviments veïnals de la ciutat. El Pla de xoc especifica l’obertura d’espais participatius en cadascun dels districtes, una mesura que a hores d’ara no s’ha implementat. Les plataformes veïnals, però, sí que han notat canvis respecte del consistori anterior pel que fa a la relació amb el teixit associatiu dels barris. Encara en la fase de presa de contacte, l’Ajuntament s’ha reunit amb plataformes veïnals i associacions de veïns, com, per exemple, amb La Barceloneta Diu Prou o Gràcia On Vas.

Toni Ramon, de Gràcia On Vas, explica que La plataforma Gracia on vas (GoV) va reunir-se a mitjans de setembre amb l’ajuntament i van acordar un nou espai de participació per seguir treballant el nou pla d’usos, un decàleg que es va presentar el mes de juliol sota el títol “Recuperar Gràcia” i que proposava restriccions a les llicències de bars i terrasses i apuntava als principals problemes que afecten el barri, com la pressió turística i “l’elitització”. Toni Ramon diu que en la primera reunió amb l’ajuntament van concordar “amb el camí a seguir, però que falta precisar els instruments normatius per aconseguir els objectius” i afegeix que “el Districte té ganes d’agilitzar el procés, en un breu plaç es crearà una comissió de seguiment, i aquesta comissió serà un canal de participació amb nosaltres i amb els grups polítics”.

La plataforma ciutadana La Barceloneta Diu Prou s’ha reunit tres vegades amb l’ajuntament i Daniel Pardo, membre de la plataforma Fem Plaça, diu que “aquells col·lectius que han demanat reunió amb l’Ajuntament l’han tingut, el nivell de resposta és bo”. També explica que en principi “s’ha d’iniciar una comissió tècnica que engegarà diversos processos participatius per espais singulars arreu de Ciutat Vella per decidir com tractar les terrasses dels establiments”. Tot i això, La Barceloneta Diu Prou denuncia la “inactivitat” de l’ajuntament de BComú perquè la problemàtica dels pisos turístics continua existint.Captura de pantalla 2015-10-21 a les 19.04.06

Un altre dels canals de diàleg que ha obert el govern municipal és amb els veïns i comerciants de la Franja Besòs de Barcelona amb l’objectiu d’assolir el consens per evitar l’ampliació del centre comercial Heron City, ubicat al districte de Nou Barris. L’ampliació d’Heron City, però, va quedar aprovada durant la legislatura anterior a causa del silenci administratiu positiu del govern de CiU, que va deixar vèncer el termini per adoptar un acord denegatori. Encara que el propietari pot reclamar l’aprovació definitiva del pla i té la legalitat per tirar-ho endavant, sembla que “no té massa predisposició a ampliar el centre comercial i està disposat a negociar una alternativa”, explica Albert Recio, vicepresident de la FAVB. En aquesta mateixa línia, BComú també proposava revisar el procés d’ampliació de La Maquinista, encara que té poques alternatives per fer-hi front perquè l’augment de 3.000 metres del centre comercial va quedar aprovat l’any passat per CiU i pel PP mitjançant una modificació del Pla general metropolità.

Noves ajudes econòmiques per als ciutadans

La renda municipal garantida és una proposta que BComú portava al Pla de xoc amb l’objectiu que totes aquelles persones sense feina −amb prestació d’atur o no− arribessin al 60% de la renda mitjana de la ciutat, és a dir, uns 600 euros. És una mesura que podria tenir alguns problemes jurídics, en esdevenir un greuge comparatiu amb els ciutadans d’altres ciutats sense aquesta renda. En tot cas, actualment està en fase inicial d’estudi i no es preveu que es pugui implementar a curt termini.

El que ja s’ha aprovat en comissió és iniciar l’estudi d’un salari mínim de ciutat que, segons el regidor d’Ocupació, Agustí Colom, “permetria a la gent que ja treballa, però que es troba en situació de pobresa, rebre uns ingressos municipals complementaris al salari mínim interprofessional, de manera que en global poguessin arribar als 1.000 euros”. Abans de tenir els resultats d’aquest estudi, el consistori no preveu fer res.

Habitatge, l’assignatura obligatòria…Captura de pantalla 2015-10-21 a les 19.08.22

Un dels altres punts destacats del Pla de xoc era la sanció a les entitats financeres que mantenen pisos buits a la ciutat més de dos anys. De moment, l’Ajuntament ha posat 12 multes de 5.000 euros a la Sareb, al BBVA i al Banc Sabadell. Aquesta mesura respon al programa de mobilització d’habitatges buits que es va posar en marxa durant el mandat passat arran de la pressió exercida per entitats com la PAH, que considera que aquestes multes són “simbòliques”. Per això, en primer lloc, els activistes antidesnonaments demanen que s’apugi l’import de les multes i, en segon lloc, la creació d’un cens de tota la ciutat per poder sancionar tots els grans tenidors i entitats financeres que tenen pisos buits a Barcelona.

Precisament, el Pla de xoc preveia la possibilitat d’“impulsar la cessió a l’Ajuntament de pisos buits per enfortir el parc de lloguer social existent”. Es calcula que la Sareb té a Barcelona 644 habitatges, en 325 dels quals no hi ha cap persona empadronada, i segons es va acordar al juliol, el ‘banc dolent’ cedirà pisos a l’Ajuntament per convertir-los en lloguer social. El contracte de cessió s’havia de signar al setembre; però, segons Macías, no s’ha fet efectiu, motiu pel qual reitera que “la PAH continuarà insistint perquè s’apliqui la llei”.

Tot això, mentre el consistori ha anunciat que té la intenció de construir 1.000 habitatges nous per any en règim de lloguer social. La PAH critica que la construcció de pisos encareix i allarga en el temps el procés, i que cal marcar prioritats: “Aquests diners s’haurien de destinar a fer un cens real dels habitatges buits a la ciutat per saber si és necessari construir-ne més o no i, mentrestant, abans de tot, cal vetllar per la cessió obligatòria de pisos buits”.

INFOGRÀFIC: ‘Factchecker’ del Pla de xoc de Barcelona en Comú. Fes clic a l’enllaç i explora la implementació del Pla de xoc mesura per mesura.

“Els 120 dies de BComú en clau veïnal” és un reportatge de Judit Casellas (@crjudit), Ferran Moreno (@FerranMorenoG),  Judit Pastor (@tidujpc) i Mar Romero (@Mar_RomeroS)

Anuncis
About Districte 11 (98 Articles)
Som un mitjà digital d'informació local a Barcelona. A través del periodisme informatiu, donem a conèixer les reivindicacions i lluites veïnals de la ciutat comptal. A través del periodisme interpretatiu, intentem entendre què les motiva, d'on ve i on va Barcelona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: