Transformadors: xoc i diàleg

Exigim Espais i el col·lectiu que dijous va okupar Transformadors debaten el futur de l’històric edifici de la dreta de l’Eixample

CIMG1409

Un grup de joves aplegat davant l’edifici Transformadors, okupat des de dijous. A la planta baixa de l’immoble hi han muntat una barra; el pis de dalt està malmès. / JUDIT PASTOR I COSTA

Judit Pastor i Costa (@tidujpc) – “Un infant veu una joguina, la desitja, i treballa dia rere dia per aconseguir-la, rumiant bé com fer-ho; n’hi ha un altre que la veu, hi va corrents i l’agafa”.  Aquesta és l’analogia que, en paraules d’una representant de l’espai autogestionat Can Batlló (Sants), il·lustra –salvant les diferències– la situació actual de l’edifici Transformadors, un equipament municipal situat al barri del Fort Pienc (Eixample) que, des de l’any 2008 i fins aquest dijous, estava tancat.

En aquest cas, el primer actor seria Exigim Espais, una campanya veïnal engegada ara fa dos anys per les associacions juvenils del Fort Pienc i que aglutina membres de diverses entitats de la Dreta de l’Eixample amb un clar objectiu: exigir espais destinats a les entitats “que permetin l’autoorganització veïnal”, entre ells, l’emblemàtic edifici Transformadors.

Seguint amb el símil, el segon actor seria el col·lectiu anarquista que aquest dijous va okupar Transformadors amb l’objectiu de fer-hi un centre social, acció que va agafar per sorpresa els membres d’Exigim Espais i que el mateix dia se’n van desmarcar. I avui ho han reafirmat: “l’okupació ens ha trencat els esquemes”, ha manifestat un membre de la campanya.

Ambdós grups han coincidit al debat final de la taula rodona organitzada per Exigim Espais aquest diumenge que, sota el títol “Recuperem Transformadors” i amb l’assistència d’un centenar de persones, ha comptat amb les intervencions de representants del veïnat del barri axí com també membres de dos centres socials autogestionats a Barcelona, l’ateneu popular La Flor de Maig (Poblenou) i Can Batlló (Sants). L’objectiu de la jornada popular –organitzada des de fa setmanes i que, malgrat l’okupació, es va decidir mantenir al calendari– era debatre sobre el futur de Transformadors, que el jovent del Fort Pienc vol convertir en un espai com La Flor o Can Batlló, “que sigui del i pel barri”, ha remarcat la veïna Paula Morey. L’acte, però, ha anat més enllà quan al torn de debat obert al final, hi han intervingut representants del col·lectiu anarquista.

Mitjans diferents per un fi semblant

A grans trets, l’objectiu d’Exigim Espais i dels anarquistes és el mateix: convertir Transformadors en un centre social pel barri. Ara bé, els mitjans són prou diferents: mentre que els primers han optat per teixir aliances amb diferents entitats del barri i “crear espais de resistència” per fer pressió a l’Ajuntament en allò que ja s’ha convertit en una reivindicació històrica, els anarquistes no contemplen el govern com un interlocutor vàlid i opten per l’acció directa: “No volem el suport de l’Ajuntament, ni de la policia, ni de partits polítics. Volem autogestionar-nos per nosaltres mateixos”.

El col·lectiu okupa està format, segons han explicat aquest diumenge, “per persones del barri, d’altres punts de Barcelona, de Catalunya i d’altres continents” i això fa que, des d’Exigim Espais, se’ls critiqui certa desconeixença de la problemàtica del Fort Pienc: “Portem molt temps treballant per aquest projecte i ells, amb un dia, han trencat la nostra reivindicació”, lamentava un veí.

De fet, en declaracions a Districte11, dos membres del col·lectiu anarquista ho han admès: “Hem entrat en un espai on ja hi havia una història, on altres persones ja hi tenien interès, i potser ho hem ignorat”. Però, dirigint-se a Exigim Espais, ho han matisat: “Nosaltres hem obert Transformadors, no ens n’hem apropiat. Volem que vosaltres també hi participeu”.

Tanmateix, els joves del Fort Pienc han manifestat sentir-se “coartats” davant la “política de fets consumats” dels anarquistes i han insistit que volen participar plenament del projecte, en sintonia amb la feina feta durant els anys de campanya: “Volem participar de la gestió, de l’ideari i de les activitats de Transformadors. No volem ser un col·lectiu més”.

Membres de La Flor de Maig i Can Batlló han explicat la seva experiència com a centres socials autogestionats. / JUDIT PASTOR I COSTA

Membres de La Flor de Maig i Can Batlló han explicat la seva experiència com a centres socials autogestionats. / JUDIT PASTOR I COSTA

La qüestió d’Arran

Un dels altres punts candents de la problemàtica és l’encaix entre l’individual i el col·lectiu, i la forma d’organitzar les assemblees. Si bé Exigim Espais és un paraigua que alberga l’Esplai i el Casal Xiroc, Arran Fort Pienc, la coordinadora de músics l’Ampli, la bastonera de l’Eixample, el grup de percussió la Bolxepienca i la colla de diables Cabrònica del Nord, el grup que ha okupat l’immoble està format per un conjunt d’individus “molt diferents” que comparteixen un interès clar: “Som llibertaris, tenim una idea política llibertària i estem lluitant per crear un espai llibertari per a les persones, siguin del barri o no”.

Així, han afirmat que vetaran l’accés d’Arran a les seves assemblees: “Per principis, no volem treballar amb partits polítics. Això no significa que no puguem treballar a nivell personal amb ells o, perquè no, coincidir en algun moment. La qüestió és que no volem que es generin posicions de poder o que estratègies de partits polítics interfereixin en les decisions de l’assemblea i de l’espai”.

La resposta d’Exigim Espais, però, també ha sigut ferma: “Entenem que el debat no ha d’estar prefixat ni com a individus ni amb línies vermelles i, si el procés és participatiu, no poden decidir unilateralment si accepten o no Arran, sinó que ho hem de decidir entre totes“. Així mateix, han destacat la feina d’Arran pel barri, “una organització política que també necessita espais, igual que ells, com a col·lectiu anarquista, també necessiten un espai per fer els seus actes, o el que sigui“.

El diàleg com a eina de negociació

L’okupació ha obligat Exigim Espais a obrir un debat intern per valorar si cal reformular la campanya o no. Passi el que passi, però, no pensen desistir en la seva demanda: “Seguim dient que la nostra reclamació és que Transformadors sigui gestionat com a col·lectiu per les entitats del barri”.

Així mateix, han plantejat una possible solució: “Ells [els anarquistes] són un col·lectiu amb una idea determinada que, segurament, es podria incloure a la campanya com un altre col·lectiu concret”. Tot això, sense oblidar que també han de parlar-hi per veure com es pot “superar aquest impàs”.

Malgrat el xoc d’interessos existent, la jornada d’aquest diumege ha posat sobre la taula que, com deia la Laura, d’Exigim Espais, “cal fer un exercici d’adaptació als imprevistos” i que, en aquest punt, el diàleg és vital. Així ho han reafirmat els participants a la taula rodona, que han ajudat a enriquir el debat amb les seves experiències. En aquest sentit, una veïna de Can Batlló, ha valorat que cal sumar forces mitjançant el diàleg i la cerca d’objectius comuns: “El més important és que no perdem l’objectiu i no perdem l’enemic: amb aquests espais busquem crear llibertat, i l’enemic és el capitalisme, no són les persones”.

El debat en deu frases

1. “L’espai públic és de totes. Si ens expulsen de l’espai públic, ens obliguen a passar el nostre temps d’oci en un espai privat. D’això se’n diu mercantilització de l’oci” (Exigim Espais)

2. “Can Batlló s’ha constituït per un estira i arronsa entre el diàleg i la pressió” (Can Batlló)

3. “Transformadors és un gran símbol d’identificació del barri. Gràcies a l’ocupació i a la gent que s’hi ha deixat hores i empenta, han nascut molts projectes i col·lectius amb un clar objectiu: fer un barri digne de viure-hi” (Paula Morey, Fort Pienc)

4. “L’espai públic no només és el carrer. Activitats de titularitat pública com la sanitat, l’educació i la cultura necessiten d’espais públics. Reclamar espais no vol dir tenir-los per jugar al futbolí” (Manuel Delgado, Fort Pienc)

5. “Hem aconseguit que La Flor sigui un espai obert pel barri que ha donat resposta a col·lectius que es trobaven orfes. Hem sofert molts atacs i hi hem respost. Ara toca fer-la créixer” (La Flor de Maig)

6. “Quan es parla d’espai públic només es pensa en l’accés públic, mentre que la gestió està delegada a les institucions. L’autogestió és una forma viable de gestió dels espais. I si hi ha alguna cosa realment revolucionària és l’autogestió del treball” (Can Batlló)

7. “Ara ens trobem en un moment de guerrilla: percebem els espais de resistència com un lloc de creació de lluites. Hem d’aprendre a crear un contrapoder popular vàlid” (Paula Morey, Fort Pienc)

8. “S’han d’aprofitar les potencialitats de la gent del barri i dels que hi han entrat. Com més gent siguem, més visió tindrem i més lluny podrem arribar” (La Flor de Maig)

9. “Els conflictes són el nostre nutrient, ens permeten pensar i avançar. Hem de veure el problema com a superació d’un obstacle. Es tracta d’un espectacle intel·lectualment fascinant i d’una oportunitat per mostrar la vostra intel·ligència” (Manuel Delgado, Fort Pienc, al jovent d’Exigim Espais)

10. “Nosaltres parlem com a individus que lluitem per la llibertat. Hem obert les portes de Transformadors perquè els projectes comencin. Tenim unes idees que volem posar en pràctica i no volem exloure ningú” (Laura, okupa)

Anuncis
About Districte 11 (98 Articles)
Som un mitjà digital d'informació local a Barcelona. A través del periodisme informatiu, donem a conèixer les reivindicacions i lluites veïnals de la ciutat comptal. A través del periodisme interpretatiu, intentem entendre què les motiva, d'on ve i on va Barcelona.

4 Comments on Transformadors: xoc i diàleg

  1. Un CSO més? // 20 Juliol 2015 a les 09:50 // Respon

    No sóc de Barcelona, però segueixo amb molta afició aquest blog. Faré un comentari amb el meu punt de vista, que és d’algú que ha vist la situació de lluny i no té cap vincle amb les implicades. Tal com ho veig jo, Exigim Espais ha tractat de posar els fonaments d’un projecte d’autogestió al Fort Pienc, amb un procés que inclou les entitats locals, tot aparcant diferències. Segurament s’han trobat en la situació de posar termes sobre la taula -com autorganització, alliberament d’un espai, inclús okupació- que segur que la bastonera amb filles o l’àvia del casal Xiroc estant sentint per primer cop, però amb un resultat més subversiu que el que té en qualsevol de les vides de una militant. Un cop s’ha iniciat aquest procés, que camina a passos petits però ferms, algú de fora arriba trepitjant aquesta feina amb una actitud de perdona vides (“volem que vosaltres també hi participeu” enlloc de “hem alliberat aquet espai, anem a construïr-lo conjuntament”) amb gestos de porter de discoteca “tu entres, tu no” sense donar veu a les persones a qui estan vetant l’entrada. Potser ens hem de plantejar que és més útil per a les persones, un nou CSO, on es faran esdeveniments d’autoconsum (“xerrades, actuacions, menjadors populars, cinema o una biblioteca” tal com explicava el grup d’okupants a la Directa dijous) o un centre que reculli les necessitats reals de gent del barri.

    M'agrada

  2. Les persones que han okupat Transformadors en cap moment han negat l’entrada a ningú, han proposat gestionar l’espai conjuntament amb qui vulgui, simplement no volen que ho gestioni un col.lectiu com Arran, que es una organització lligada a partits politics. Ningú fa de porter de discoteca, ningú está negant a la gent que faci coses, de fet hi ha gent del barri que ja s’ha apropat a l’espai i han fet propostes per donar vida al CSO al més aviat posible. Abans de parlar de “porters de discoteca” hauries d’informar-te més i passar-te per l’espai, veurás que ningú et negará l’entrada.

    M'agrada

  3. Un CSO més? // 24 Juliol 2015 a les 09:51 // Respon

    Crec que és demonitza bastant a Arran amb una mica de desconeixença. Sí, es tracta d’un col·lectiu amb lligams amb un partit polític, però acostant-se una mica la seva activitat del dia a dia podràs observar que tenen pràctiques molt més properes a les llibertàries que a les de qualsevol partit. Cada nucli té una manera diferent de funcionar i estic bastant segura que és més enriquidor per aquest nou projecte el diàleg abans de tancar la porta. Es pot discutir sobre quin tipus d’actes estarieu conjuntament d’acord en que es fessin, quines activitats us incomodarien i quines altres podrien aportar a unes i altres.

    M'agrada

  4. El cas és que el diàleg continua obert i les portes també. Sorprèn aquesta demarcació arbitrària entre “activitats d’autoconsum i necessitats reals del barri”. És la colla bastonera una necessitat del barri? Coincidirem que ho és per algunes persones, doncs tenen cabuda dins el CSO. El problema amb Arran és la seva implicació a un partit polític (que a més té representació parlamentària). Es vol evitar la influència i l’estratègia de partit a la gestió de l’espai i aquest és el principal punt de discòrdia. Com diu el company més a dalt, apropa’t i en parlem. Salut,

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: