“Les dones poden transformar la ciutat des de l’urbanisme quotidià”

La Sara Ortiz Escalante i la Roser Casanovas em reben als baixos del carrer Blanqueria amb galetes, te, aigua. "Hem estat a punt de portar els nens", em diuen mentre em preparo. Sociòloga i arquitecte respectivament, totes dues són membres del Col·lectiu Punt 6, un projecte que es proposa analitzar i qüestionar l'urbanisme des de la perspectiva de gènere. Compost per sis dones de procedències acadèmiques i geogràfiques diverses, el Col·lectiu Punt 6 treballa per "una ciutat que sigui el reflex d'una ciutat diversa i inclusiva", i agafa el nom del punt 6 de la Llei de barris: el primer lloc on es reconeix la necessitat d'un urbanisme sense discriminació de gènere. La Roser i la Sara s'acaben les frases l'una a l'altra i construeixen conjuntament un discurs que ja tenen coll avall. La impressió que m'enduc: practiquen allò que prediquen. 

                                                                  Entrevista per Mar Romero Sala (@Mar_RomeroS)

L’urbanisme és neutre?

S: No és neutre. La neutralitat obvia la diversitat de les persones i fa com que totes són iguals i obtenen els mateixos beneficis i oportunitats d’un projecte urbà.

Quines conseqüències ha tingut la suposada neutralitat de l’urbanisme?

S: L’urbanisme basat en  el patriarcat ha separat allò públic d’allò privat. I les dones han estat enviades a l’esfera privada.

R: L’esfera pública ha invisibilitzat totes les altres: la privada, però també la pròpia o la comunitària. I són les dones les que més pateixen aquesta invisibilització.

Fer visible les tasques reproductives de les dones les fa existents, i ajuda a coresponsabilitzar tota la societat

La divisió público-privada és real?

S: És totalment falsa. És patriarcal, perquè respon a la divisió sexual del treball, és etnocèntrica, perquè es basa en un model cultural únic, i a més és heteronormativa, perquè fa que a l’espai públic i privat t’hagis d’identificar com a home o com a dona. Sense entremig.

Com s’esborra la divisió entre l’esfera pública i privada?

R: Cal fer espais de transició público-privats. No tot ha de ser igual per tothom, ni ha d’estar pensat per la mateixa tipologia de família i per viure el món d’una manera determinada. Cal col·lectivitzar al màxim possible i donar opcions d’escollir fins on volem compartir. Però és que la societat actual no ens deixa fer-ho! Tu has d’estar tancat a la porta de casa teva, i com més petit sigui el rebedor, millor.

Fer visible les tasques reproductives ajuda a trencar amb els rols de gènere?

R: Fer-les visibles vol dir fer-les existents. Així, pots coresponsabilitzar la societat perquè sigui conscient de què cuidar una criatura, cuidar una persona gran, cuinar… és una feina que fa algú.

S: L’urbanisme capitalista i patriarcal ha prioritzat un tipus de treball que té valor productiu i remunerat. Cal visibilitzar altres tipus de treball per reivindicar que aquestes tasques es reparteixin socialment. Hi ha d’haver una estructura a nivell social, ja sigui de barri, de veïnat, de ciutat, que doni resposta  a les necessitats de les persones en les diferents esferes de la seva vida.

La divisió de l’esfera pública i privada és patriarcal, etnocèntrica i heteronormativa

És per això que apostar per una vida comunitària és feminista?

S: En perspectiva de gènere, entenem l’urbanisme des de la vida quotidiana, a partir de l’escala més pròxima. És l’escala de la qual tenim més coneixement i on la presència de les dones és més gran. I és on et pots organitzar amb el veïnat per dur a terme una transformació que després reverteixi a la ciutat.

Cal que el barri cobreixi totes les nostres necessitats?

R: A cada distància, cobreixes unes necessitats diferents. Hi ha diferents graus de proximitat. I això fa que s’eixampli tot molt més. Les primeres necessitats bàsiques es resolen a l’entorn més proper, això sí. No pot haver-hi una universitat a cada barri, però llars d’infants sí que n’hi ha d’haver a l’entorn primari.

DSC_0518

Mar Romero Sala

Totes les persones tenim les mateixes necessitats?

R: Les necessitats bàsiques sí que són iguals per a totes les persones. La diferència radica en com i on les resolem. Les xarxes quotidianes  de cadascú són diferents encara que visquem al mateix barri. Hi ha coses que necessites cada dia, hi ha coses que no. Hi ha coses que necessites només una època a la vida.

S: La teva mobilitat s’eixampla i es redueix segons l’edat. També es pot veure condicionada per aspectes físics, aspectes socials o personals.

L’urbanisme té un efecte en les desigualtats de gènere. També en les desigualtats de classe?

S: L’urbanisme es nodreix d’un tipus de model econòmic. Si el que vols és benefici i et vens al millor postor… Això de fet va ser el boom immobiliari.

R: Cal reequilibrar la inversió, però també els usos. No posem tots els habitatges socials als barris de la perifèria, per exemple. A Barcelona, hi ha moltes desigualtats de barri a barri. Hem d’intentar reduir al màxim aquesta desigualtat a base de mitigar els efectes del mercat. Hi ha estratègies. No deixar construir tants hotels, per exemple.

Barcelona aprova com a ciutat inclusiva des del punt de vista de l’urbanisme?

(Es miren)

R: Jo crec que sí. Si ho comparem amb la resta del món, a grosso modo, Barcelona aprova. És una ciutat molt equipada, amb un bon transport públic. S’ha fet un gran esforç per tenir un espai públic com el que tenim i per potenciar els mercats a tots els barris, els centres cívics, la xarxa de biblioteques…

S: En termes de gènere, per a moltes dones provinents de ciutats del món menys inclusives, venir a viure aquí és una alliberació. Pots caminar per molts llocs a quasi totes les hores del dia.

Quin és el “però”?

R: La pressió turística i immobiliària a Barcelona és increïble. Genera un munt de desigualtats Hi ha una data: Fòrum 2004. Va ser el punt àlgid de la marca Barcelona.

El moviment okupa, igual que qualsevol projecte d’autogestió, és beneficiós per l’entorn urbanístic

Des de llavors, Barcelona ha perdut?

R: Jo no ho diria així. Dins dels governs que hi ha hagut fins ara, hi ha reformes molt bones i molt dolentes. La reforma de la Diagonal va ser gastar-se diners per la pressió dels comerciants, què vols que et digui. En canvi, la reforma del Passeig de Sant Joan va per la gent, posa més verd, jocs, espais de seure, ombres… Quins espais de seure!

Però no és així a tot arreu.

R: A la Barcelona que té més pressió turística s’han encarregat d’eliminar-los tots. Per eliminar el problema, eliminem el banc. Això és com dir que si et fa mal el peu, et tallem la cama. Hi ha places de Barcelona que només t’hi pots asseure pagant. Després te’n vas a Pedralbes i hi ha unes fileres de banc on moltes vegades no hi seu ningú.

Mar Romero Sala

Quin barri de Barcelona posaríeu com a bon exemple?

R: Preferim parlar d’exemples concrets, no de barris. Sempre hi haurà zones millors i pitjors. A Gràcia s’ha fet un esforç per peatonalitzar. És un barri agradable. No és com la Vila Olímpica, per entendre’ns, que té unes altres dimensions. Però Barcelona té molts llocs que “aproven”.

I els que no?

R: La Barceloneta, per exemple. Podria ser un barri popular en equilibri amb un turisme que podria ser beneficiós, però que ha acabat ofegant-la.

S: Sempre s’ha de fer millores. Si parlem en termes d’aprovat, sembla que ja no calgui fer res més. Hi ha moltes coses que es poden canviar per aconseguir una ciutat més inclusiva per tots i per totes.

Si Barcelona cedeix a les pressions neoliberals, no pensarà en els veïns sinó en el que li convé al capital

El “moviment okupa” té un impacte positiu urbanísticament a la ciutat?

S: L’autoorganització? I tant. Sempre és més beneficiós per l’entorn que algú reapropiï els espais que estan buits, degradant-se. I a més donen serveis. I això passa amb qualsevol autoorganització, no només les cases ocupes, sinó també el Pou de la Figuera o els horts comunitaris de Nou Barris.

R: El que hauria d’estar és més legitimat i menys estigmatitzat i penalitzat.

Aposteu per la participació per millorar els problemes. A Catalunya, la legislació obliga a consultar cada pla urbanístic. Es compleix?

S: Hi ha molts tipus de participació. Hi ha processos que serveixen per enganyar o legitimar un projecte que ja està totalment desenvolupat. Però també hi ha la participació transformadora que involucra a la gent en totes les fases de planificació. Això no passa gairebé mai.

Barcelona aprova com a ciutat inclusiva, però pateix unes pressions turístiques i immobiliàries increïbles

Com valoreu les propostes urbanístiques de Barcelona en Comú?

R: Jo penso “per fi”. La regidora de mobilitat deia que “hem de fer una Barcelona pels vianants i no pels cotxes”.

S: Penso que el projecte s’assembla més a la nostra idea d’urbanisme. El projecte en general, no només urbà. Que hi hagi una regidoria que es diu “Cicles de vida, feminismes i LGBTI”… No s’havia donat mai.

R: Normalment les dones estaven a la regidoria de “Serveis socials, dones i joventut”. Té un caràcter molt assistencialista.

Què amenaça la ciutat?

S: Si Barcelona respon a les pressions neoliberals i el que dicta aquest sistema, evidentment no pensarà en els veïns i veïnes sinó en el que li convé al capital.

R: Cal coresponsabilitat entre el privat i el públic. Qui es forra amb tants creuers? La majoria de barcelonins no, són quatre els que es forren. No sé de què ens serveix ser la ciutat on paren més creuers. Ara, si amb el que guanyem acabem la línia 9, llavors et diria que vinguin, que hi hem guanyat tots.

 

Entrevista per Mar Romero Sala (@Mar_RomeroS)

Anuncis
About Districte 11 (98 Articles)
Som un mitjà digital d'informació local a Barcelona. A través del periodisme informatiu, donem a conèixer les reivindicacions i lluites veïnals de la ciutat comptal. A través del periodisme interpretatiu, intentem entendre què les motiva, d'on ve i on va Barcelona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: