El vessant sud de Collserola, a debat

Veïns i veïnes dels barris de muntanya i dels municipis del Parc Natural reivindiquen que se’ls tingui en compte en la redacció del Pla Especial / Preparen activitats i xerrades informatives de cara al cap de setmana del 6 i 7 de juny


D’aquí a pocs mesos farà cinc anys que la serra de Collserola va ser declarada Parc Natural. L’objectiu era conservar els valors naturals de l’entorn i evitar que les activitats econòmiques i socials malmetessin un parc que limita amb cinc districtes de Barcelona i amb nou municipis més, com Sant Cugat, Molins de Rei o Cerdanyola. La nova catalogació va posar damunt la taula la necessitat de regular tota una sèrie d’elements: les vies d’accés al parc natural, l’ordenació d’unes vivendes construïdes els anys cinquanta dins de Collserola o el pas de la línia de Molt Alta Tensió (MAT).

L’eina que calia per posar al dia usos i mesures de prevenció de l’espai natural, el Pla Especial anomenat PEPNat i àmpliament reivindicat per part de veïns i veïnes, havia de deixar enrere un Pla General Metropolità de l’any 1976 (PEPCo) que, gairebé quaranta anys després, ha quedat desfassat. Tot i això, el PEPCo delimitava com a espai protegit una zona més àmplia, que no pas l’àrea que comprèn el PEPNat.

Vista de Barcelona des de Collserola / Marina Riera

Vista de Barcelona des de Collserola / Marina Riera

Per què sorgeix oposició veïnal a la primera redacció del PEPNat?

El passat 27 de gener, el Consell Metropolità de l’AMB va aprovar la primera redacció del PEPNat, encarregat a una consultoria i amb la participació de 21 persones de perfil tècnic -biòlegs, ambientòlegs, arquitectes i enginyers- que van situar nou objectius a assolir amb el pla especial. Millorar les condicions ambientals i conservar la biodiversitat del parc, facilitar l’accessibilitat dels usuaris o mantenir el patrimoni arquitectònic, històric i cultural, en són alguns exemples.

La Plataforma Cívica en Defensa de Collserola qüestiona els objectius amb diferents arguments. En primer lloc, considera que no es dóna prou importància a la preservació de la biodiversitat de Collserola i alerta que “facilitar l’accessibilitat dels usuaris al Parc pot comportar l’estrès per sobrefreqüentació i increment d’activitats”. Josep Lluís Moner, representant de la Platafoma Cívica, considera que “la preservació de la biodiversitat ha de ser prioritària per damunt de les activitats humanes. No volem que Collserola sigui la nova Ciutadella”. Per això, des de la PCDC proposen “una moratòria a la construcció de noves infraestructures dins de l’àmbit del Parc” i que es deixi de banda la creació d’espais “per donar oci, distracció, serveis gastronòmics o usos competitius.”

El veïnat denuncia que no ha pogut participar en la primera redacció del Pla Especial (PEPNat)

Però l’arrel de l’oposició veïnal rau en la falta de participació que al·leguen que han tingut des de l’inici de la redacció del PEPNat. “La redacció dels objectius de l’avanç del pla és completament tècnica. Ha estat una cortina de fum per tal de no tenir en compte la veu dels veïns i veïnes dels barris que limiten amb Collserola”, denuncia Jordi Bigues, membre d’Esquirols de Sarrià i de la Plataforma Salvem l’Oreneta.

La Plataforma Cívica denuncia que no hagin pogut participar en la redacció del pla i que només se’ls doni l’opció de fer al·legacions en els punts que ja estan establerts. La voluntat de la plataforma és fer una nova jornada a l’octubre per establir les bases d’un PEPNat amb visió de donar resposta a la fragmentació, a la urbanització del parc i a l’aïllament de Collserola de la resta d’espais naturals, problemes que no tenen cabuda al PEPNat.

El veïnat s’organitza: trobades i activitats

Els barris de muntanya van començar a organitzar-se i a reunir-se periòdicament amb la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) per fer visible la voluntat de tractar els problemes dels barris de forma comuna. L’objectiu és unificar-se per poder compartir demandes i ser escoltats des de les institucions. Camilo Ramos, representant de la FAVB, explica que fins ara les negociacions s’han fet de forma separada i es vol promoure la unificació dels barris que estan implicats amb Collserola per fer un pla d’actuació conjunt.

Per aquest motiu, de cara al proper dissabte 6 de juny, s’han programat una sèrie d’activitats i xerrades a la Casa Orlandai de Sarrià que permetin teixir un punt de trobada entre els diferents barris de muntanya que estan implicats en el PEPNat, i trobar una posició comuna als problemes que els afecten.

 Les reivindicacions de Collserola al llarg dels anys. [Elaboració pròpia. Font: Jordi Bigues]

La situació dels barris urbanitzats fora d’ordenació

Barcelona Font del Gos COllserola sarria cordinadora barris muntanya

La Font del Gos és un dels barris a la frontera entre Barcelona i Collserola / http://www.totbarcelona.wordpress.com

El PEPNat contempla “delimitar els ERE (Espais de Regulació Específica) i establir criteris i condicions per disminuir l’impacte ecològic i paisatgístic de les urbanitzacions fora d’ordenació”. Quan es va declarar Collserola com a parc natural, es va decidir que barris com la Font del Gos, Vallvidrera o Marquès de Sant Menat havien de rebre un tracte especial. Aquest punt ha estat conflictiu perquè engloba sota uns mateixos supòsits veïns amb situacions molt diverses: aquells que van comprar els seus terrenys prèviament al PGM del 76 i que des d’aleshores han complert amb les seves obligacions fiscals se sotmetrien al mateix tracte que altres veïns que hagin edificat sense permisos. Raül Ferrando, president de l’AVV de la Font del Gos, tem que el nou pla no sigui més que una “oportunitat per fer-nos fora”.

Una de les qüestions a solucionar és la mala comunicació que tenen aquestes zones, que es troben desprotegides en casos d’incendis -el cablejat elèctric passa per sobre la vegetació, segons expliquen Camilo Ramos (FAVB) i Raül Ferrando- i les ambulàncies tenen dificultats per arribar-hi. El president de l’AVV de la Font del Gos lamenta, però, que el Consorci no té prou pressupost per a fer les inversions necessàries i que ens han arribat a dir que “vivim en terra de ningú”.

Els veïns dels barris situats en Espais de Regulació Especial temen que la nova delimitació del pla comporti l’enderrocament de les cases construïdes dins el Parc

La polèmica amb la MAT

La planificació energètica de l’Estat espanyol preveu la construcció de la línia de Molta Alta Tensió (MAT) abans del 2020. Les trenta-cinc torres de setanta metre d’altura creuran el parc des de Santa Coloma de Gramanet fins Sant Just Desvern, cosa que suposarà l’eliminació de la vegetació dels voltants. L’aprovació de la xarxa elèctrica es va fer el 2013 quan Collserolla ja era qualificat de Parc Natural, però segons explica Josep Lluís Moner, “la MAT és catalogada d’interès nacional i la seva construcció és legal.”

Fotografia de La Directa

Trenta-cinc torres de setanta metres d’altura creuran el parc des de Santa Coloma de Gramenet fins Sant Just Desvern, cosa que suposarà l’eliminació de la vegetació dels voltants. Fotografia de La Directa

El túnel d’Horta

El túnel d’Horta és un projecte previst al Pla General Metropolità de 1976 que pretenia crear una autovia de dos carrils per unir el barri barceloní d’Horta amb Cerdanyola del Vallès. L’eix viari havia de travessar la Serra de Collserola, i amb un traçat de gairebé 10 km s’estimava que podria suportar una mitjana de 20.000 vehicles diaris. El 2010 el Pla d’infraestructures de Transport de Catalunya va establir la construcció d’un eix exclusivament ferroviari, destinat a “millorar la connexió de transport públic en la relació Barcelona-Vallès”. L’estudi informatiu sobre el traçat i les característiques del túnel es va adjudicar aquell mateix any amb un cost de 971.000 €. Tot i això, a dia d’avui el projecte està aturat. Des de la FAVB la oposició vers el Túnel és forta. Camilo Ramos, un dels seus representants, explica que volen que s’anul·li la qualificació especial destinada a la zona perquè aquesta sigui parc forestal i s’impossibiliti contruir un projecte d’aquestes dimensions.

Collserola, a debat” és un reportatge de Judit Casellas (@crjudit), Ferran Moreno (@FerranMorenoG), Marina Riera (rr_marina) i Joan Aleix Mata (@joanaleixmata)

Anuncis
About Districte 11 (98 Articles)
Som un mitjà digital d'informació local a Barcelona. A través del periodisme informatiu, donem a conèixer les reivindicacions i lluites veïnals de la ciutat comptal. A través del periodisme interpretatiu, intentem entendre què les motiva, d'on ve i on va Barcelona.

1 Trackback / Pingback

  1. Les reivindicacions dels barris de muntanya contra el PEPNat prenen forma en una jornada per defensar Collserola | BcnDistricte 11

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: