Recuperar Barcelona

Tres turistes visiten la Sagrada Família, al barri de l'Eixample / Núria Falcó

Reformular el model turístic de la ciutat passa per ampliar la participació veïnal

Cap barceloní camina ja per les Rambles. Passejar per l’emblemàtic carrer de Barcelona significa esquivar riades de turistes cremats pel sol, parades de barrets mexicans i  cambrers que intenten vendre’t un plat de paella. A la Barceloneta, l’escenari és similar. Visitar la Sagrada Família és veure més càmeres fotogràfiques que monument.

Barcelona té una població de 1.6 milions d’habitants. Cada any hi dormen 7.5 milions de turistes. Cinc vegades els habitants de la ciutat, sense comptar els turistes d’un dia. És innegable que el turisme ha crescut a la ciutat comtal (des de 1993, el nombre de turistes s’ha triplicat), i els seus efectes s’han fet veure.

L’estiu passat el centre de la ciutat va explotar. La Barceloneta, un dels barris més afectats, va iniciar una cadena de protestes contra un model de ciutat dit al servei del turisme i del seu capital abans que als seus habitants. Les manifestacions es van estendre a altres barris com Gràcia, i el moviment veïnal de Barcelona va aconseguir trencar el consens que el turisme era principalment bo per a la ciutat. Era la primera vegada que els efectes nocius del turisme passaven a la primera plana dels diaris i esdevenien un tema més en el debat públic.

El nombre de turistes que dormen a Barcelona cada any és cinc cops els habitants de la ciutat

“El sector privat ha tendit a primar els impactes positius del turisme per sobre dels no desitjats”, explica Jordi Ficapal, director de l’Observatori de Turisme Responsable. Aquest ha estat el discurs imperant des dels Jocs Olímpics: el turisme com a font d’ingressos i d’ocupació, com a motor de la ciutat i com a camí a seguir. Créixer més: construir el Fòrum de les Cultures, atraure el Barcelona Mobile World Congress i remodelar el port per a encabir-hi més creuers. El creixement turístic descontrolat va tenir via lliure fins l’any 2010, quan es va intentar per primer cop planificar el creixement del turisme amb el Pla Estratègic 2010-2015. Les crítiques del carrer a poc a poc es van convertir en autocrítica, i actualment podem dir que la necessitat de replantejar el turisme i tenir-ne en compte els aspectes negatius és acceptat per veïns, institucions i part del sector privat.

El consens ja no és que el turisme és bo, sinó que cal replantejar el model actual

Quan el miratge del turisme com una mina d’or sense inconvenients tangibles ha caigut, a poc a poc s’han revelat les seves conseqüències negatives. La més visible i sorollosa és la massificació de determinats espais d’atracció turística. Les grans concentracions de persones suposen molèsties per a la vida de barri, però també comporten un procés de desnaturalització de la ciutat. La pèrdua de la singularitat i identitat pròpia de certes zones urbanes es tradueix en la pèrdua de la proximitat entre el turista i el veïnat, i per tant falseja l’espai: passa de ser un lloc on viure-hi a un lloc només per ensenyar. La gentrificació juga un paper important en aquest procés. L’arribada del turisme a un barri suposa una transformació profunda del tipus de comerç i activitat que s’hi dóna, i genera una pujada de preus dels immobles (en part a causa de l’aparició de pisos turístics) que de mica en mica desplaça els habitants del barri a altres zones de la ciutat. I no només això: l’impacte del turisme en un barri també comporta un canvi en l’ús de l’espai públic. Zones de socialització del veïnat, com ara carrers i places, passen a acollir activitats de relacions productives, i per tant passen de ser espai comú a ser espai privat. Per altra banda, és innegable que el turisme genera ocupació tant directament com indirectament, però el tipus de lloc de treballs són generalment precaris i volàtils.

Aquesta revisió del problema s’ha fet en incomptables ocasions en els darrers mesos per part de mitjans de comunicació, institucions públiques i moviments populars. Malgrat que els diagnòstics difereixen en certs aspectes, el que és evident és que Barcelona té un problema amb el turisme. No obstant això, manquen propostes sòlides per revertir la situació actual i encaminar la ciutat vers un model turístic de consens.

El teixit veïnal de Barcelona reclama la disminució del turisme a la ciutat / MARC COROMINAS

El teixit veïnal de Barcelona reclama la disminució del turisme a la ciutat / MARC COROMINAS

Responsabilitat i sostenibilitat

Un possible consens és el que proposa el turisme responsable, aquell que no posa l’accent en els turistes sinó en els residents. Si l’activitat turística és respectuosa amb l’entorn, es genera un tipus de turisme de més qualitat i que a la llarga aporta més beneficis a la ciutat.

Per tal d’aconseguir un turisme més responsable i de més qualitat, Maria Abellanet, Medalla del Turisme i directora de l’escola de Turisme i Hosteleria CETT, proposa crear un observatori que reculli  dades objectives sobre la sostenibilitat de l’activitat turística a Barcelona, i explica que el CETT ja hi està treballant.

Regular els usos de l’espai públic és clau per incentivar un turisme de qualitat

D’altra banda, és especialment important regular el tipus d’usos de l’espai públic i de l’entorn urbà. Les activitats permeses en una determinada zona tenen conseqüències directes en el tipus de turisme que s’incentiva. Els plans d’usos de cada barri són una bona eina per reconduir l’activitat turística cap a un turisme més responsable i sostenible.

El contrapoder de la veu veïnal

La majoria d’experts coincideixen a dir que una de les claus de volta per arribar a un model turístic consensuat passa per l’acció i participació veïnal en la presa de decisions al voltant del turisme. “La participació i la incorporació dels veïns al debat és recent”, explica Jordi Ficapal, i afegeix que “és el que et permet revertir els beneficis del turisme al conjunt de la ciutat”.

La participació veïnal a nivell administratiu es vol fer efectiva a través del Pacte Local per a la Gestió i la Promoció del Turisme, que compta amb la participació de veïns, empreses privades del sector, organismes públics i experts en la matèria. La FAVB (la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona) és qui hi personifica la veu dels habitants de Barcelona, i compta amb  un 16% de representació. Aquesta entitat també ha estat recentment incorporada a la Junta de Turisme de Barcelona.

No tothom valora aquestes iniciatives de la mateixa manera. El punt de vista més estès és que és una victòria només parcial, fruit de reivindicacions que s’estenen des de la Transició Democràtica, però que no tindrà cap importància sense voluntat política i el reforç de les xarxes de suport mutu veïnals. “Les mediacions mai es faran de manera voluntària, perquè no els convé, sinó a través de la pressió veïnal”, apunta José Mansilla, antropòleg membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà. Hi ha veus que reclamen més pes d’aquestes entitats en els espais de debat com el propi Pla Local o la Junta de Turisme, argumentant que ningú com els veïns d’un barri poden determinar l’impacte del turisme a la ciutat: això es demostra en la comptabilització d’apartaments turístics, legals o il·legals, que hi ha, per exemple.

La participació veïnal és necessària per trobar un nou consens sobre el model turístic a Barcelona

Districtes com Ciutat Vella són els que més han patit l'arribada de turistes / JOAN ALEIX MATA

Districtes com Ciutat Vella són els que més han patit l’arribada de turistes / JOAN ALEIX MATA

Descongestionar o traslladar la problemàtica?

El turisme a Barcelona es concentra principalment al centre de la ciutat, la zona que conseqüentment pateix més els efectes negatius que se’n deriven. Des de l’administració, una de les propostes estrella per reformular el model turístic de la ciutat, consisteix a descentralitzar l’activitat i portar-la a altres barris. Per exemple, la Diputació de Barcelona ha llançat la web ‘Barcelona és molt més’, una pàgina que presenta propostes alternatives a zones més perifèriques de la ciutat i a l’ambit metropolità, com ara curses de motors o mercats de pagès.

Ara bé, aquesta mesura només pot funcionar amb determinades condicions. De la mateixa manera que és inimaginable anar de viatge a París i no visitar la Torre Eiffel, els visitants de Barcelona també voldran veure la icònica Pedrera o el casc antic. És per això que la iniciativa només pot funcionar per als turistes que retornen a Barcelona.

Descongestionar el centre de la ciutat és una mesura paliativa que s’ha de planificar amb cura

La Boqueria,  el mercat més gran de tot Catalunya,  és ple d’història. Ja al segle XIII hi havia paradetes que hi venien carn, a finals del XV s’hi va instal·lar una fira del porc i al 1794 va deixar d’anomenar-se ‘el mercat de la palla’ per renéixer amb el nom de ‘el Bornet’. Tot i així, no va ser fins al segle XIX que va ser inaugurat com al mercat que tots coneixem. Avui, però, té poc de mercat i molt d’atracció turística. La quantitat de turistes que passegen entremig de parades amb aliments de tot tipus ha arribat a ser tanta que l’Ajuntament ha hagut de limitar-ne l’accés. Els matins de divendres i dissabtes, els grups de més de quinze turistes no hi podran accedir, per tal d’evitar les grans aglomeracions que s’hi fan a dins. La monopolització d’espais com La Boqueria està desarticulant les comunitats veïnals i de barri: en veure el seu barri ple de turistes, la gent opta per no fer vida al carrer i sortir de casa de manera discrecional, puntual, únicament per trobar-se amb la gent que coneix.    La situació actual de la Boqueria és molt semblant a la del mercat de San Miguel de Madrid on, després de la seva restauració, el preu dels productes ha augmentat i està obert fins a la matinada. Ja no té, per tant, l’essència de mercat en el sentit tradicional de la paraula. Ancor Mesa, sociòleg i membre de la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona) troba que si es perd la funció de mercat de proximitat per als ciutadans del barri, en surt perdent la vida comunitària i el bé comú.  Sense renunciar a un tipus de mercat que atregui visitants estrangers, caldria tenir també mercats dels de tota la vida: com La Boqueria abans de ser desbordada per riuades d’estrangers. “Potser ens hem de replantejar a què volem dedicar determinats mercats; i sense cap problema dedicar-los a l'oci, fins i tot pensats en el turista. I per altra banda, dedicar-ne altres a instaurar hàbits de compra i consum enfocats al contacte veïnal, la fidelització de la clientela, de dieta, etcètera”, opina Mesa. L’habitual flux de barcelonines i barcelonins pels carrers de la ciutat, que molts coincidien a dir que ‘semblava un poble’ ha canviat: i les cadires a les voreres ja no són dels veïns, sinó de les terrasses poblades de gerres de sangria.

La Boqueria, el mercat més gran de tot Catalunya, és ple d’història. Ja al segle XIII hi havia paradetes que hi venien carn, a finals del XV s’hi va instal·lar una fira del porc i al 1794 va deixar d’anomenar-se ‘el mercat de la palla’ per renéixer amb el nom de ‘el Bornet’. Tot i així, no va ser fins al segle XIX que va ser inaugurat com al mercat que tots coneixem.
Avui, però, té poc de mercat i molt d’atracció turística. La quantitat de turistes que passegen entremig de parades amb aliments de tot tipus ha arribat a ser tanta que l’Ajuntament ha hagut de limitar-ne l’accés. Els matins de divendres i dissabtes, els grups de més de quinze turistes no hi podran accedir, per tal d’evitar les grans aglomeracions que s’hi fan a dins. La monopolització d’espais com La Boqueria està desarticulant les comunitats veïnals i de barri: en veure el seu barri ple de turistes, la gent opta per no fer vida al carrer i sortir de casa de manera discrecional, puntual, únicament per trobar-se amb la gent que coneix.
La situació actual de la Boqueria és molt semblant a la del mercat de San Miguel de Madrid on, després de la seva restauració, el preu dels productes ha augmentat i està obert fins a la matinada. Ja no té, per tant, l’essència de mercat en el sentit tradicional de la paraula. Ancor Mesa, sociòleg i membre de la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona) troba que si es perd la funció de mercat de proximitat per als ciutadans del barri, en surt perdent la vida comunitària i el bé comú. Sense renunciar a un tipus de mercat que atregui visitants estrangers, caldria tenir també mercats dels de tota la vida: com La Boqueria abans de ser desbordada per riuades d’estrangers. “Potser ens hem de replantejar a què volem dedicar determinats mercats; i sense cap problema dedicar-los a l’oci, fins i tot pensats en el turista. I per altra banda, dedicar-ne altres a instaurar hàbits de compra i consum enfocats al contacte veïnal, la fidelització de la clientela, de dieta, etcètera”, opina Mesa.
L’habitual flux de barcelonines i barcelonins pels carrers de la ciutat, que molts coincidien a dir que ‘semblava un poble’ ha canviat: i les cadires a les voreres ja no són dels veïns, sinó de les terrasses poblades de gerres de sangria.

A més, la descongestió només pot ser bona per a la ciutat si s’aconsegueix redistribuir els turistes, i no augmentar-ne el nombre. Cal tenir en compte que, tal i com destaca l’historiador Marc Andreu, no podem pensar en una Barcelona com si fos Londres o Berlín. La ciutat catalana és molt més petita i té limitacions d’espai en estar delimitada pel Llobregat, el Besòs, Collserola i el mar. Per tal que aquesta descongestió no acabi sent un remei pitjor que la malaltia, és imprescindible planificar amb compte per tal de no traslladar la problemàtica del turisme. “Corres el risc que si derives la pressió cap a altres llocs, els desnaturalitzis”, alerta Marc Andreu. “No voldria que la Rambla del Poblenou perdés la seva singularitat i esdevingués una nova ‘la Rambla’.”

Acotar el sector privat, condició sine qua non

L’augment de la capacitat decisòria dels veïns té una cara B, indestriable, que és la reducció de la capacitat d’acció de les empreses turístiques. En un escenari d’economia de lliure mercat com el de les democràcies occidentals, però, això suposa un canvi de mentalitat que no tothom està disposat a acceptar. José Mansilla explica que “si deixes que el mercat s’introdueixi a la ciutat, començarà a trobar nínxols d’oportunitat, i l’habitatge i el sòl es convertiran en un negoci, com ja està passant”.

Aquesta dinàmica pròpia del mercat busca maximitzar el benefici a curt termini. És una creença estesa que un sector privat més limitat i responsable faria entrar menys diners a la ciutat, però Ficapal aclareix que tot i generar menys ingressos, els generaria al llarg de més temps. Si no s’ataquen les conseqüències negatives del turisme, es corre el risc que la destinació perdi tot allò que la fa atractiva, fent que a llarg termini el turisme acabi caient en picat. És per això que el director de l’Observatori del Turisme Responsable aposta per un major control de les empreses i per un sistema de penalitzacions i bonificacions segons la seva conducta vers un turisme sostenible.

I és que es tracta d’interessos enfrontats. El sector privat vol atraure més turisme, el sector públic entén que s’ha de fer amb compte i el teixit veïnal assegura que el límit ja s’ha superat. On és l’equilibri? Es tracta de convertir el turisme en un mal menor? O de fer un canvi radical de plantejaments que inverteixi la situació actual?

Ningú pot assegurar que les propostes que a poc a poc es van conformant com a solucions a la situació actual siguin les definitives, tot i seguir fins a un cert punt allò que el veïnat barceloní porta reclamant des de fa temps. Mansilla, en canvi, és taxatiu: “No pots canviar el turisme sense canviar el sistema neoliberal. Pots regular-lo i fer que sigui més amable, però sent maximalistes, si no hi ha un canvi de sistema socioeconòmic, no hi ha solució real”.

Caldran anys per saber del cert si escoltar la veu dels veïns, descongestionar el centre i limitar el sector privat porten Barcelona cap a un turisme més responsable i sostenible, o si, per contra, cal un gir radical per salvar la ciutat del risc que corre actualment.

Núria Falcó (@nfalro), Pol Fernández (@pol_North02), Mar Romero (@Mar_RomeroS)

Anuncis
About Districte 11 (98 Articles)
Som un mitjà digital d'informació local a Barcelona. A través del periodisme informatiu, donem a conèixer les reivindicacions i lluites veïnals de la ciutat comptal. A través del periodisme interpretatiu, intentem entendre què les motiva, d'on ve i on va Barcelona.

1 Trackback / Pingback

  1. Recuperar Barcelona (CAT)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: