Urbanisme i equipaments: del carrer al paper?

Les eleccions municipals del proper diumenge 24 preveuen un consistori molt fragmentat / CALAFELLVALO (Flickr)

Mar Romero (@Mar_RomeroS), Marc Corominas (@kuru) – Les places, el metro. Les cases, l’institut i la vorera. El carrer i el CAP. Aquesta és la geografia urbana que defineix els camps de batalla dels veïns i veïnes de Barcelona. Però qui defineix la geografia urbana? Ens agradi més o menys, és des dels despatxos de l’Ajuntament que es tracen carrers nous, s’enderroquen edificis i es construeixen casals de gent gran. I és des de l’Ajuntament que es decideix si s’escoltarà (o no) als veïns que fan soroll (o no).

Tots sabem que els programes electorals a vegades són poc més que paper mullat. Però en unes eleccions municipals com les de diumenge vinent, precedides per intenses mobilitzacions del teixit associatiu de Barcelona i amb un model de ciutat qüestionat, ens preguntem quines reivindicacions veïnals en matèria d’urbanisme i equipaments han trobat el compromís dels programes electorals.

                                                                                                                                                           Infogràfic de realització pròpia* 

infografic

llegenda infografic

El consens existeix

De totes les problemàtiques que hem cobert al llarg d’aquests cinc mesos, només una està inclosa a cada programa: l’arribada del metro a La Marina i la Zona Franca. Les obres faraòniques de la línia 9 han de finalitzar en principi a l’any 2016, proveint de transport públic soterrat a la única zona de Barcelona que encara no en té, fins arribar a l’aeroport del Prat. Les mobilitzacions dels veïns porten cua, i sembla que finalment han donat fruit. Qui més qui menys, des de la CUP al PP, els partits fan seva la reivindicació.

Una altra mesura que genera força consens és el desenvolupament de les Casernes de Sant Andreu, un espai on el tripartit va preveure construir-hi fins a un total de 12 equipaments i 2000 habitatges, la meitat de protecció oficial. Nou anys més tard, només tres d’aquests equipaments es troben en funcionament. La construcció pels habitatges de protecció oficial ni tan sols han començat.

CiU assegura voler tirar els equipaments endavant (tot i haver tingut quatre anys per fer-ho), ERC especifica que es prioritzaran aquells amb més demanda per part del veïnat. El PSC afegeix que s’han de revisar les cessions de l’espai buit per usos provisionals, fent referència a la cessió del Consorci de la Zona Franca la Hermandad de los Antiguos Legionarios.  Barcelona en Comú fa un pas més i demana l’anul·lació de la cessió, i Capgirem parla directament de desallotjament.

La veu del veïnat

Ciutadans i PP, però, es queden al marge. I ho faran d’ara en endavant. Per què? Perquè el seu programa no és prou específic com per analitzar els casos concrets.  Sense entrar a debatre si això constitueix una bona o mala estratègia política, les propostes dels dos partits es queden en abstracte i només ofereixen pinzellades generals sobre les seves polítiques urbanes. Ciutadans aprofundeix més que el PP, que només ofereix un decàleg amb les idees força de la candidatura.

En termes generals, el programa que inclou més reivindicacions veïnals és el programa de la CUP – Capgirem Barcelona. I no només les inclou, sinó que explicita de quina plataforma prové la proposta, i vincula amb una constància rigorosa qualsevol canvi a un procés participatiu. Barcelona en Comú segueix la mateixa tendència, tot i que en certs casos, recullen una problemàtica apuntada pel veïnat però no en recullen la solució concreta.

ERC i PSC també parlen de participació veïnal, però els seus programes reflecteixen una correlació menor amb les demandes dels barris. Tot i que la gran majoria de conflictes s’hi troben esmentats, són menys els que es solucionen seguint les directrius dels veïns. La bretxa es fa encara més gran amb CiU: en la majoria de casos, no es recull el conflicte, o si es fa, s’aposta per seguir amb l’actuació que ha generat polèmica.

manifestació la marina

La darrera manifestació del veïnat al mes de març de 2015 reclamava l’arribada del metro a La Marina i Zona Franca / FERRAN MORENO

Equipaments sí, participació també?

Deixem, però, de parlar en abstracte: Transformadors i Germanetes. Davant l’endèmica falta d’equipaments a l’Eixample, Transformadors és una solució per a l’Eixample Dreta i Germanetes l’és per l’Eixample Esquerra. Ara bé, són espais que tenen història. El tripartit va tancar Transformadors per fer-hi reformes i convertir-ho en un espai jove. Posteriorment, CiU va decidir enderrocar-lo per construir-hi equipaments intergeneracionals. La nova proposta de CiU no va agradar entre els col·lectius joves, que demanen que l’edifici no s’enderroqui i que els equipaments siguin específicament per la joventut en règim d’autogestió. L’únic programa que aposta per aquesta solució és la CUP. ERC i Barcelona en Comú asseguren que hi faran equipaments, sense més, i CiU explicita que tirarà endavant el seu propi projecte.

Germanetes segueix la mateixa línia. Tothom promet equipaments, però només la CUP assegura que es decidiran conjuntament amb els col·lectius veïnals que ja fa un any que gestionen part del solar de la illa. Barcelona en Comú, això sí, inclou dins del seu programa el projecte del veïnat.

L’urbanisme que ha deixat cicatrius

Gran part dels debats que s’han posat sobre la taula de les lluites veïnals parteixen del Pla General Metropolità (PGM) de 1976, la biblia que ha definit Barcelona al llarg de les dècades (amb modificacions i replantejaments). Els partits saben que fa falta tractar-ho: ERC el declara obsolet, i tant el PSC com Barcelona en Comú l’agafen amb pinces. La CUP aposta per modificar el PGM d’arrel.

I és que el PGM té víctimes: Vallcarca, per exemple. El procés d’enderrocaments massius per obrir-hi dos vials verds ha suposat buidar el barri d’edificis i deixar-hi només els solars. CiU va obrir una taula de participació per posar solució als problemes del barri: la taula va establir com a prioritat l’aturada dels enderrocaments. Poc després, Bagursa va començar a tirar el sostre d’una casa al carrer Argentera. Al seu nou programa, CiU assegura implementar tot allò que surti de la taula de negociacions, però l’actitud del districte ja ha generat desconfiança.

ERC no s’acaba de mullar: tiraran endavant la Modificació del PGM (seguiran amb el plantejament de CiU) “tot informant de manera eficient els afectats i afectades i garantint les obligacions dels operadors privats”. Barcelona en Comú es compromet a implementar el que decideixi el veïnat. PSC parla d’arribar a un “nou acord social i urbanístic”, però entre quines parts? La CUP, en la seva línia, aposta per reformular el PGM de base.

solar vallcarca

Entre 2008 i 2010, Vallcarca va patir més de 30 enderrocaments, fent proliferar els solars buits / MAR ROMERO

Els petits grans detalls

A banda dels casos més obvis, alguns partits sorprenen: el PSC és l’únic que se’n recorda dels veïns de Santa Rosalia, que encara viuen en un hotel. Només ERC es compromet a ampliar els horaris dels centres d’estudi del Guinardó. I parlant d’urbanisme en general, la CUP i ERC són els únics que desenvolupen un pla d’urbanisme feminista, un plantejament força nou. D’altra banda, només la CUP es posiciona a favor dels espais ocupats que supleixen les manques d’equipaments d’alguns barris: la resta de programes, muts. Ara bé, no cal que els programes ho especifiquin per saber què en pensa fer CiU o el PP.

Del carrer al paper

En definitiva: la CUP i ERC són els partits que més conflictes veïnals han recollit, tot i que a l’hora de fer seves les reivindicacions específiques, la CUP guanya per golejada a la resta de partits, seguit per Barcelona en Comú. El PSC parla de participació veïnal i fa seves alguna de les propostes, però en línies generals es queda enrere. No tant com CiU, però, que només segueix la corrent veïnal en els casos més obvis com la Línia 9 o els equipaments a les Casernes. PP i Ciutadans són un full en blanc: no sabem quines propostes concretes desenvoluparan. Ens haurem d’esperar a dilluns 25 de maig.

*Per realitzar aquest anàlisi, hem tingut en compte únicament les reivindicacions veïnals cobertes per aquest mitjà amb anterioritat. Entenem que no és necessàriament representatiu dels conflictes que hi puguin haver a la ciutat, però és una bona mesura per localitzar les propostes més conflictives. Per acotar els partits, hem decidit analitzar aquells que ja tenen representació al Parlament de Catalunya, i no aquells que ja tinguin representació a l’Ajuntament.

Anuncis
About Districte 11 (98 Articles)
Som un mitjà digital d'informació local a Barcelona. A través del periodisme informatiu, donem a conèixer les reivindicacions i lluites veïnals de la ciutat comptal. A través del periodisme interpretatiu, intentem entendre què les motiva, d'on ve i on va Barcelona.

1 Trackback / Pingback

  1. La Marina i Zona Franca segueixen a l’espera del metro | BcnDistricte 11

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: