Gala Pin: “El poder no està només a les institucions, hem de vèncer també fora per guanyar la ciutat”

Gala Pin es presenta com a independent a la llista de BeC / Joan Aleix Mata
Ja fa 12 anys que Gala Pin va deixar la seva València natal per instal·lar-se al barri de la Barceloneta. Combinant l’activisme veïnal a l’AV de l’Òstia amb la lluita contra els desnonaments, sempre ha defensat els drets ciutadans de les polítiques municipals injustes. Ara, després d’anys de lluita a peu de carrer es planteja la entrada a l’Ajuntament de Barcelona. Es presenta a les properes eleccions municipals com a número 7 de la candidatura de Barcelona en Comú.

Què li falta de manera urgent a Barcelona que pugui aportar Barcelona en Comú?

Democràcia. La gent ha de ser corresponsable en la producció de les polítiques públiques. Defensem la participació de les veïnes com a forma de garantir una qualitat democràtica que defensi els drets bàsics que ara no es cobreixen.

Quin paper han tingut aquests moviments socials a l’hora d’elaborar el vostre programa?

Les nostres propostes no són noves. Recollim un mandat ciutadà amb moltes reivindicacions històriques del moviment veïnal, que ha estat un dels agents principals en la construcció de la ciutat democràtica i habitable. Som les veïnes qui coneixem millor la ciutat i els seus problemes. També qui ha elaborat gran part de les seves solucions, ja sigui a les institucions o al marge d’aquestes.

…  

El que hem après en aquestes últimes dècades és que el gran error comès com a societat ha estat delegar la política en uns representants que cada cop s’han distanciat més de la vida pública. Per això cal una ciutadania mobilitzada i que participi. Guanyar la ciutat requereix un moviment municipalista fort.

El gran error ha estat delegar la política en uns representants que cada cop s’han distanciat més de la vida pública

Dieu que voleu fer més eficaces les institucions. Tot i així defenseu una participació ciutadana en aquestes molt més àmplia i a tots els nivells. Com es fa això?

Primer de tot cal fer una auditoria i veure quines funcionen i quines no tant. També cal eliminar molts tràmits burocràtics innecessaris, com per exemple facilitar els permisos d’associacions per a fer ús de l’espai públic o eliminar obstacles legals per obrir un petit comerç.

Què en penseu dels processos participatius que s’han dut a terme en el darrer mandat?

Que ens han robat la paraula participació. El seu ús dels processos de participació ha estat insultant. Han plantejat un sistema amb un munt d’espais formals de participació però que no tenen capacitat d’incidència. El que cal és concebre la participació com una qüestió transversal en totes les polítiques públiques, com una eina de decisió i coproducció d’aquestes, i no només de deliberació.

Dos dies després de les eleccions farà un any del desallotjament de Can Vies. Què proposeu per aquest espai?

És necessari obrir una consulta per discutir el Pla urbanístic que suposa el soterrament de les vies on hi participin tots els agents. Cal buscar una ubicació a Can Vies que sigui decidida entre els diferents actors del barri, tot i que la possibilitat que es quedi al mateix lloc segueix oberta.

Teniu una posició ferma respecte els altres centres okupats, especialment els que tenen ordre de desallotjament?

Es tractaria de veure cas per cas i analitzar quina és la relació amb l’entorn i amb la ciutat. Al llarg dels anys hi ha hagut cases okupades que han fet feines de barri exemplars i d’altres que han estat molt polèmiques. També caldria avaluar quin tipus de propietat hi ha al darrere. No és el mateix que parlem d’un petit propietari que si parlem d’un Núñez i Navarro, a l’hora de forçar una negociació…

La nova política, o es feminitza o no és nova política.

Pel que fa turisme, sembla obvi que cal canviar el model de turisme actual. Quina és l’alternativa que proposeu?

Primer de tot cal defugir aquest debat buit i tergiversat de “turisme si o turisme no”. Certament el turisme és una font de negoci i riquesa per Barcelona, però tenim un model que està fora de control i que cal canviar.

Com?

En primer lloc creiem que cal establir un període d’aturada de concessions de llicències turístiques a la ciutat durant el qual es pugui reflexionar i construir entre tots els agents implicats un Pla especial urbanístic de turisme. Aquest Pla ha de permetre veure quines zones cal descarregar de turisme i en quines altres es pot reubicar. També es poden implementar polítiques fiscals com que l’ús de la taxa turística es destini a la ciutat i no vagi únicament a la promoció del turisme.

Hi ha alguna cosa que se salvi de la Marca Barcelona?

Si la marca BCN té a veure amb la ciutat on ens agrada viure, se salven totes les conquestes veïnals que hi ha hagut i que fan que estiguem en una ciutat habitable. Se salven els barris amb les festes majors i la vida quotidiana. La ciutadania creativa i mobilitzada és la que ha obligat a que les Administracions hagin cedit molt més que en altres ciutats. I crec que això és un tresor a guardar.

Gala Pin - Districte 11 (2)

En una conversa amb la Maria Rovira, la candidata per Capgirem Barcelona va relacionar la marca Barcelona amb el model patriarcal de ciutat. Compartiu aquesta visió? Com es tradueix en el programa de BeC?  

La nova política, o es feminitza o no és nova política. Des de com tractar el treball sexual no forçat a tenir uns pressupostos elaborats amb una perspectiva de gènere, que ara mateix no en tenim.

Per exemple, tenir en compte quines són les tasques habituals de la dona, més enllà de la feina remunerada, i posar la idea que la cura ha d’estar al centre de les polítiques públiques. Una cosa que té a veure amb la cura i les dones seria fer la ciutat molt més amable pels infants. Això pot tenir a veure amb els desplaçaments, que estan pensats a nivell de transport públic per un home que va a treballar.

Quins mecanismes o mesures es poden implementar per reduir les desigualtats entre barris?

N’hi ha diverses. La primera seria deixar de fer caritat per fer polítiques de garantia de drets per tota la població, escoltant les demandes dels moviments veïnals. També cal diversificar el model econòmic, amb una política fiscal més redistributiva. Quan parlem de desigualtats, la ciutadania té molt més a dir sobre com han de ser els pressupostos de l’Ajuntament.

La ciutadania té molt més a dir sobre com han de ser els pressupostos de l’Ajuntament

Parlem de la Guàrdia Urbana. Una de les unitats locals amb major nombre de denúncies per tortura a tot l’Estat i amb actuacions molt polèmiques, sobretot a Ciutat Vella, que els veïns han criticat. Cal esperar canvis si BeC guanya les eleccions?

Sí. Cal detectar aquells elements de la Guàrdia Urbana que suposen uns abusos reiterats. S’hauria de plantejar que alguna gent no pot exercir en aquesta feina. A més, creiem que la seguretat no pot estar assignada només a la Guàrdia Urbana o als Mossos, sinó que hem de tenir al carrer equips multidisciplinaris, també amb treballadors socials. Segurament a Ciutat Vella haurem de fer una feina més a fons i veure com acabar amb aquests comportaments abusius.

El que és evident és que la Guàrdia Urbana ha de ser un cos al servei de la ciutat i per això no podem permetre unes pràctiques arrogants amb les veïnes i comerciants de la zona.

Per què és necessari canviar l’ordenança de civisme i quin impacte té sobre els veïns?

L’espai públic i la ciutat són espais on és necessari que hi hagi vida comunitària i protesta. Si no tenim un espai públic on es pugui exercir el dret de manifestació ni mostrar la conflictivitat que existeix a la nostra ciutat segurament estem parlant d’una ciutat morta.

El problema que té l’ordenança  és que parteix d’una perspectiva de criminalització de la pobresa i no de combatre-la per millorar les condicions de vida d’aquelles persones que fan un ús de l’espai públic.

L’ordenança de civisme parteix d’una perspectiva de criminalització de la pobresa i no tracta de combatre-la

Per acabar. Què passarà si Barcelona en Comú no guanya l’alcaldia?

Sempre hem dit que guanyar no és només guanyar les eleccions. Una cosa que hem après en les últimes dècades és que el poder no està només a les institucions, hem de vèncer també fora per guanyar la ciutat. El gran repte a tot l’Estat és construir moviments municipalistes forts que siguin capaços de condicionar les polítiques dels governs municipals. D’alguna manera diem que ja estem guanyant en la mesura que de cop tots els partits es plantegen fer coses que no s’havien fet fins ara.

Entrevista de Joan Aleix Mata (@joanaleixmata) i Marina Riera (@rr_marina)

Anuncis
About Districte 11 (98 Articles)
Som un mitjà digital d'informació local a Barcelona. A través del periodisme informatiu, donem a conèixer les reivindicacions i lluites veïnals de la ciutat comptal. A través del periodisme interpretatiu, intentem entendre què les motiva, d'on ve i on va Barcelona.

1 Trackback / Pingback

  1. Can 60 té possibilitats de quedar-se al barri del Raval | BcnDistricte 11

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: