Maria Rovira: “No es pot limitar l’associacionisme perquè no queda bé amb la Marca Barcelona”

Maria Rovira ocupa el número 2 a la llista de Capgirem Barcelona
Ja fa més d'un any que la primera Trobada Popular Municipalista va tenir lloc. Des de llavors, la CUP ha treballat colze a colze amb diferents agents de Barcelona per elaborar una candidatura que trenqués de dalt a baix amb el model actual de ciutat. Aquesta candidatura s'anomena Capgirem Barcelona, i tradueix moltes de les reivindicacions dels veïns i veïnes de Barcelona a un programa electoral. Maria Rovira és la número 2 de la llista de la candidatura, encapçalada per Maria José Lecha. Ha vist sucumbir el seu barri a la massificació turística, i treballa a jornada completa fins, molt probablement, el 24 de maig.

Quin és el paper de les veïnes a la vostra Barcelona?

Barcelona són les veïnes. Els veïns i veïnes de Barcelona han de tenir tot el protagonisme. La institució és una eina més d’empoderament per donar sortida als seus problemes i necessitats.

Com heu traspassat les lluites que ja hi havia als barris cap a una candidatura institucional?

Vam començar per trobar-nos amb diferents agents que treballaven als barris. D’aquí en va sortir una declaració de compromís que veia necessari que a Barcelona hi hagués una candidatura rupturista per aglutinar la veu de les veïnes. Amb aquest fi es van crear les Trobades Populars Municipalistes, i és allà on  neix tot el programa, es descentralitza i es fan assemblees obertes per fer anàlisis de la situació a cada barri.

Qui no participava a la TPM no podia incorporar les seves reivindicacions al programa?

La comissió expansió tenia la tasca de explicar el projecte a cada agent dels barris de la ciutat i donar l’oportunitat de sumar-s’hi. Alguns van contestar i altres no, però en general hi va haver una molt bona rebuda. També entenem que això és una candidatura institucional però que hi ha moltes altres lluites. N’hem intentat incorporar aspectes.

La institució és una eina més d’empoderament per donar sortida als problemes i a les necessitats de les veïnes de Barcelona

Com es garanteix que la política institucional vagi de la mà de la política de carrer?

El ritme assembleari i de deliberació política és tot un procés que sabem que aporta riquesa i cohesió. Això per nosaltres és molt positiu i ho fa realment democràtic. Cal garantir que la informació vagi de dalt a baix i de baix a dalt, i que hi hagi una presa de decisions col·lectiva. Això és lent i farà no puguem seguir el ritme de tot, però també fa que ens desmarquem d’una manera de fer política de passadissos.

Capgirem entrarà a l’Ajuntament, però no guanyarà. Com implementareu la participació veïnal i el vostre programa sense tenir l’alcaldia?

Amb això tenim un bon exemple en la CUP Nacional, que amb 3 diputats ha estat capaç de moure el taulell de joc al Parlament. Nosaltres tenim una cosa que no tenen els altres partits: tenim pocs representants però hi ha un moviment a fora que fa que la nostra feina tingui molt més sentit. Dins l’Ajuntament tindrem accés a molta més informació que podem traspassar al moviment veïnal per enfortir les seves reivindicacions.

CiU menteix quan diu que incentiva la participació veïnal. Parlen d’un model de ciutat que jo no he vist mai

Reivindiqueu la participació veïnal. Moltes actuacions de CiU als barris ja inclouen la participació dels veïns.

Menteixen quan diuen que hi ha participació. Per a ells, participació és informar de què faran. Fer reunions de pandereta no vinculants. El nostre compromís de participació és molt més ampli, molt més lent, molt més complicat, i és molt necessari que hi sigui. Al·lucino, així de clar, amb el model de ciutat que CiU es pensa que tenim. Parlen d’una ciutat que jo no he vist mai. Barcelona està estupenda, ningú passa gana…! Doncs aleshores ja no cal que fotem res!

Quin és el pitjor mal de Barcelona?

Barcelona ara mateix no garanteix la vida digna d’una gran part de la població. Això per mi és inconcebible. I que les dones encara estiguin relegades a un segon pla, fins i tot havent tingut governs d’esquerres que s’autodenominen feministes.

Barcelona no garanteix la vida digna d’una gran part de la seva població

Ciutat vella rep 2000€ anuals per veí, Nou Barris 960€. Com gestionareu les desigualtats entre districtes?

Com que hi ha diferències socioeconòmiques molt fortes, entenem que cada districte ha de tenir un pla d’actuació diferent. A nivell de la ciutat, ha d’haver-hi serveis públics a l’abast de tothom, i públics vol dir acabar amb les externalitzacions que s’estan fent, que en realitat són privatitzacions. Cada districte ha de garantir que tothom té els seus drets per viure dignament. Això es pot fer de vàries maneres:  fer un cens de tots els pisos buits que hi ha, expropiar-ne l’usdefruit i fer un parc públic d’habitatge. Garantir que hi hagi centres de salut a cada districte. No som utòpics. Tot això és possible i no necessita una gran inversió. Només cal mirar quins recursos tenim i distribuir-los.

Com fem de Barcelona una ciutat feminista?

Barcelona feminista vol dir tenir una ciutat que posi la dona al centre de la política. Vol dir treballar en la coeducació en tots els centres d’educació, vol dir visibilitzar les tasques de cures i reproductives de les dones que mai s’han tingut en compte i crear el debat públic de si s’han de remunerar, garantir escoles bressol per tots els infants…  Abarca des de l’àmbit educatiu fins l’àmbit urbanístic. A més, defensar la reproducció assistida per a tothom, reivindicar les treballadores sexuals i no criminalitzar-les.

Volem crear el debat públic sobre remunerar les tasques de cura i reproductives invisibilitzades de les dones

Fotografia: Mar Romero

Coneixem la crítica al turisme actual, però quina és l’alternativa?

Potser és un dels temes en què ens costa més ser constructius. La gent no té la sensació de que el turisme hagi facilitat la seva vida. Més aviat al contrari, perquè no hi ha redistribució dels beneficis. Hi ha d’haver un model de turisme que sigui sostenible a nivell econòmic, on tots els ingressos reverteixin en les necessitats de la gent. També cal que sigui sostenible amb el medi i amb l’entorn urbanístic de la ciutat. No pot ser que es canviïn places i carrers per adaptar-los als turistes. Hem d’optar a tenir un turisme de qualitat, un turisme cultural, sostenible, que no vol que li canviïn la ciutat per ell. No es pot limitar l’associacionisme i l’autogestió perquè no queda bé a la Marca Barcelona que vols vendre.

Ens costa ser constructius amb la crítica al turisme actual. Necessitem un turisme sostenible amb l’entorn i sostenible a nivell econòmic 

No teniu por que entrin menys diners amb aquest model?

No. No tenim por de que entrin menys diners. Barcelona ha de tenir altres qualitats, altres indústries i serveis que la facin motor econòmic, no només pot viure del turisme.

Voleu derogar la ordenança de civisme. Quin efecte concret té en el jovent?

La ordenança privatitza l’espai públic. Has de passar les 12 proves per tenir un permís per fer qualsevol activitat al carrer. L’espai públic, les places, sempre han estat l’espai de socialització del jovent i no es pot privatitzar. A més la ordenança criminalitza la pobresa i les persones que no entren dins l’estereotip de persona normal de l’Ajuntament.

La ordenança de civisme criminalitza la pobresa i tota persona que no entri dins l’estereotip de “persona normal”

Com defensareu els espais autogestionats?

Des de l’Ajuntament presentarem a nivell legal les al·legacions que siguin necessàries. Donarem veu a les activitats que es fan en aquests espais i explicarem com de necessàries són per construir uns col·lectius lliures de discriminació i de relacions. Els espais autogestionats són dels únics llocs on realment podem construir el nostre model de societat. Si cal, ens plantarem allà davant de la porta i que vinguin i ens treguin.

Què és el millor de Barcelona?

La seva gent. La capacitat de reivindicar els seus drets. Generar respostes a problemàtiques concretes, generar xarxes realment vives, mostrar suport mutu. Ja estem construint l’alternativa real a Barcelona.

Entrevista i fotografies: Mar Romero (@Mar_RomeroS)

Anuncis
About Districte 11 (98 Articles)
Som un mitjà digital d'informació local a Barcelona. A través del periodisme informatiu, donem a conèixer les reivindicacions i lluites veïnals de la ciutat comptal. A través del periodisme interpretatiu, intentem entendre què les motiva, d'on ve i on va Barcelona.

1 Trackback / Pingback

  1. “El poder no està només a les institucions, hem de vèncer també fora per guanyar la ciutat” | BcnDistricte 11

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: